dijous, 9 de febrer de 2012

La CARRETERA de PUIGCERVER

Inaugurada el 5 d'Agost de 1965, mena del Colll fins a Puicerver. És ampla de terra, i en els trams més arrampats encimentada. Apta per utilitaris, si la neu no ho desaconsella. Té uns set quilometres que se fan bé, en cotxe, a peu se fa llarg.

Esta tarda m'hi he arribat per estirar les cames, per pasar l'estona. No he pasat del Coll de Cortiella. Pensava fer alguna foto maca, replegar quatre espàrrecs. Però res. Tot i lo vent que fot hi feia un dia lleig, brut. Lus espàrrecs, els pocs que s'havien atrevit, gelats. Només he pogut arreplegar quatre pinyes i quatre boscalls d'alzina per encendre.

El més interesant però ha sigut vore els efectes de la SIBERIANA2012. Restes de la miquirrinya de neu de diumenge passat encara eren visibles. També una bona placa de gel en el tomb on hi ha la Font. Sort que és curt, però per si cas val més portar prouta embranzida per no haver de pitjar lo accelerador al bell mig. Sembla doncs que esta onada de fred no serà recordada per la seva intensitat. Fa pocs dies uns d'una televisió la comparaven amb la de 1956, i cal recordar que aquell any se van clivellar tots los aulivers. De moment això no ha passat i sembla que no pasarà. El que sí sembla més significatiu és la durada de l'episodi, ja que portem uns quants dies i sembla que encara en falten. I és que estem acostumats a estes temperatures, en un, dos, o tres dies. Després la mar té per costum alleugerirnos de tanta gelor. Sembla doncs que este febrer batirem algun record, sobretot si comparem amb els tebis hiverns dels 9o.