Hem doncs canviat de plans i hem pujat fins a Mas de Garrut, seg
ons l'icc, (jo li dic Mas de Salas i mon pare Mas d'en Victor) on hem nat a vore la font i la bassa, que sempre m'han meravellat, i esta vegada no ha sigut l'excepció. Després hem nar a buscar a muns pares al bosc, i encara que primer hem trobat uns coneguts del Reddis, al cap de poc els hem trobat. Així després de menjar una mica els hem ajudat a omplir els dos cistells de rovellons i ja per avall a fer brasa. Un dia especialment simpàtic i agradable. 
dissabte, 3 de desembre del 2011
La FONT del FERRO
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada