SAHARIANA 2012

Mola de l'Escolà

Ja veieu que no m'escarrassat massa el cap. Només és perquè quedi constància del pitjor estiu des que vivim a Alforja.

Serra Travessera

De normal a Alforja, l'estiu és llarg però suportable. A mig matí, entra vent de mar que no deix que la temperatura superi els 30 graus. Això sí, amb unes humitats altes i xafogor odiosa si és que has de pencar. Durant les tardes les crestes s'omplen de bromes, que els primers bolets de la temporada aprofiten. Però el millor de tot, que això al Camp no passa, és que de matinada i primeres hores de sol, bufa un ventet terrer, suau, que baixa del coll, fresc i eixut. I este ventet és extraordinari, ja que ajuda a ventilar les cases correctament, quelcom que ajuda a que la inercia de calor no s'instal.li definitivament a dins de casa i que tindre una manta al llit sigui imprescindible. Per contra este ventet és fatal per la vegetació, ja que les asseca encara més. Però estos dies d'onada de calor sahariana tot això que vos explico més amunt no ha succeït. Molts dies per sobre dels 30 graus i mínimes superiors als vint, que se considera déjà nit tropical. Aquí podeu trobar les dades de tot l'episodi.

La Serra del Regalat i la Serra del Fullat

L'altra és la seca, recurrent i avassagadora. Està tot fet una llàstima. A Reus, en un tros d'un familiar, molts ametllers, dels arbres més soferts, estan a punt de morir. N'hi ha que ja ho estan, amb tota la fulla caiguda, i és que si no plou aviat, també la collita d'olives pot perillar. I de rovellons si res no canvia, serà pitjor que l'any passat.

Fer melmelada d'avellana és un bon exercici de braços

Avui però és un dia d'inflexió. Dels 32 d'ahir a la tarda als 17 d'esta matinada, un luxe. I pel que ma sembla l'estiu és finit. Que no vol dir que no facin dies de molta calor, però seran puntuals, amb núvols i possibilitats de pluja que només encetat el setembre niran a més. Vejam si tenim un gran aiguat!!!!

Avui sí, bromes a La Mola

I res alguna foto tonta per il.lustrar el blog. I si algú se pregunta perquè fa tan que no hi posava res, és perquè tampoc he sortit a passejar, la calor i la salut no acompanyen.

El BUST del BALETA

Els dos nois a la qual la sua salut els ha permés pujar avui, 51 anys després.

La Cova del Baleta és molt famosa a Alforja. I incomprensiblement en lloc més del món. És una balma al roig, a tocar de La Carrerada i encarada a migjorn. Bona vista i però res de l'altre món. I és però tan famosa  perquè a la tardor de l'any 61, lo Josep Fusté i una colla de brivalls hi van col.locar un bust en memòria del Pastor Baleta, famós per les seues prediccions meteorològiques i mort en les nevades del 32. Nevades que ell mateix havia anunciat juntament amb la seua mort. Excés de profesionalitat?

antic suport sense cap

I vet aquí, que després de la destrossa del pessebre al Mirador fet per l'artista local Pep Taca, i veient que el Bust del Baleta tenia ja alguna destrossa se procedí abans de que fos massa tard, a retirar l'obra d'art (també  obra del Pep Taca) per la seua restauració. Finalment després de moltíssim de temps el Bust del Baleta ha tornat al seu puestu este matí.

Gravats, al meu parer mitjavals

Bé, no pas l'original, una còpia feta pel Pep Àvila. L'original ha sigut cedit pels hereus del artista a l'Ateneu, que l'ha restaurat i ocuparà un espai preferencial al vestíbul. A més, durant unes quantes setmanes hi ha una exposició fotogràfica on podeu veure fotos preses l'any 61, fetes per l'Hilari Aragonès. El pare del qui a vegaes surt per este blog.  Ahir al vespre s'inaugurà l'exposició amb l'especial protagonisme dels 6 nois que fa 51 anys vam pujar amb el Fusté (mort també ja fa uns anys en una nevada). Un moment prou entranyable on un d'aquells nois va llegir la crònica d'aquells fets on destaca que als dies posteriors foren amonestats verbalment per haver fet un acte públic de més de cinc persones sense l'autorització del Governador Civil. Éren altres temps, temps de l'avi cisquet.

I res, que este matí una bona colla hem pujat i hem col.locat el bust, esmorçar i per avall. No hem tingut massa calor, ja que bufava sereret. Sento no tindre fotos del divendres quan vàrem pujar a col.locar el suport, i tampoc de l'acte de dissabte, una pena per què fou molt xulu.
I nant passant l'estiu com bonament se pot, tot esperant que passi quelcom d'especial o com a mínim que arribi el fred.

FONT del CAMA

És sota el Cementiri d'Arbolí, en el primer barranquet quan preneu el Camí de Les Planes. Per cert, que este camí ara està relativament fitat. És doncs el moment, si es que us ve de gust, d'anar.lo a vore, ans de que els cabirols, els tocinus i els caçadors les amaguin.

A la Font arribareu preferentment des de sota, des dels antics conreus. Alguna gavarrera molesta però poca cosa. La Font amb la bassa adjacent és maca, i raja!!  Dóna gust trobar-se fontinyols en perfecte funcionament.

Conreus avall, cara a ponent i a tocar de la espessor de pins trobareu una modesta construcció que tot aprofitant el pedregam d'artigar se bastí per aplegar arnes. 

I ja n'hi ha prou, que és estiu, però me vai trobar amb lo Cisco i la Montse que aven a escalar a un sector relativament nou, on normalment s'hi fa boúlder. Hi han però unes poques vies que malauradament no són per mi. El sector no sé com se diu, però és poc més enllà  de La Font del Moro, nant cap a les Escales del Susagno. És un sector ventós i on toca el sol per la tarda, més d'estiu que d'hivern, ja que fou diumenge passat que en màniga curta te pelaves de fred.









I també dir un parell de coses. Una de trista, però és llei de vida i ahir lo Mestre Jon Lord ens va deixar. Vet aquí un enllaç on podreu comprobar la sua vàlua com a compositor més enllà de pertányer a una de les bandes pioneres del rock dur i tindre dintre al seu curriculum veritables himnes de tots els temps.

I ara us deixo amb  tres pollastres, robats del Màrius, que me fa perdre bastant de ratu últimament.

Àligues Pescadores

SANT PAU d'ARBOLÍ

  

A l'hivern, hom té costum de quan camina pel terme d'Arbolí, d'aparcar al mateix poble, en canvi a l'estiu, i si la intenció és nar a vore lo Gorg o el Siurana és molt aconsellable aparacar a Sant Pau. Hi ha un aparcament habilitat i una font. A més reduïm el desnivell en més de 250 metres (acumulat) pel solà del poble, quelcom que a l'estiu s'ha d'evitar.

I això és el que férem dimecres de dematí, no massa tampoc, amb lo Joan Ramon. Vàrem anar a banyarnos al Gorguet. La excursió que fèrem és la que jo anomeno clàssica d'estiu. Sant Pau, Maset de Nadal (on podeu trobar un personatge singular), Font dels Plans, (on no raja per on sempre ho ha fet?????), Gallicant, Pi dels Prats, Torre dels Moros o del Manuel, Riu del Gorg, Gorg, (amb poca aigua) i finalment Gorguet on ens vam banyar en una aigua fresqueta i bruta, pot ser per les últimes pluges. La tornada passant per la Cova Tosca, ens va fer arribar un pèl tard a casa, en un dia xafogós i desagradable, però bé, és estiu, què hi farem!!!

L'ARENY

Dissabte al vespre, les cendres de l'incendi d'Andilla arribàren al Camp. Hi hagué un sol de color de sang. Vet aquí este blog que explica uns fets que pàsarem ja fa una colla de dies, i que són molt interesants.    

Ahir havíem d'anar d'excursió, però l'aiguat no ens deixà sortir del cotxe. Aigua a dojo. A Arbolí, on érem, molta, ja que la negror resseguia la Serra Travessera i continuava cap a Siurana, La Gritella i Prades, en la divisòria del Camp i el Priorat. Allà on xocàven el serè que va fer tota la matinada i la exagerada calentor acumulada durant la setmana a la plana del Camp. Una refrescada important, no anunciada i veritablement providencial. Això ens deixarà com a mínim 15 dies de respir, que per ser estiu ja és molt!!! I és que ahir al vespre, tot fent un tomet la gent que et trobaves estava molt contenta: 24 litres!!!, 25 litres!!!, osmi quin dia d'encetar el juliol!!! quina aigua més bona!!! Això a Alforja, ja ho dic, per la crestes conteu-hi vora 50!!!

Escales picades a la Roca tot pujant a la Roca del Migdia

I avui hem fet un tomet amb lo Joan Ramon, que ara feia bastant dies que no mos veiem. S'estarà per qui uns dies, així que hem quedat per pegar un volt. Hem nat a la muntanya de L'Areny. No hem fet res de l'atre món. Ermita, camí vell de Vilanova, i pujar per les Escales que picaren vora la Roca del Migdia els treballadors de Vilanova que nàven a L'Areny a treure sorra per fer vidre. Hem recorregut L'Areny de dalt a baix, i tot destriant el camí del Coll Roig i el del pla de L'Areny, hem fet cap a la Cova del Patou, on lo Salvador Vilaseca trobà restes arqueològiques. D'aquí recte al bar de l'Ermita de la Mare de Déu de La Roca a pendre la cervesa de rigor.

Mentres feiem la cervesa, hem vist a la tele la desgraciada mort d'un dels homes del temps de TV3. No el coneixia personalment tot i que una vegada hi vaig estar a punt, ja que teníem coneguts excursionistes en comú. Sempre entristeix la mort d'un conegut, ni que sigui televisiu, i en este cas sembla que era prou estimat, els ulls d'en Mauri així ho feien pensar. E.P.R.

Cova del Patou

Com no vos he dit gaire cosa, us deixo este enllaç del company Muntanyes i camins, que és un crac de debò.

El NIU de l'ÀLIGA

Passat dos quarts de 8 de dijous lo Joan i jo comencem a caminar Molins de Tarrés amunt per a vore com ha quedat la recuperació de l'antic camí d'Alcover a Montral en el tram entre estos Molins i les Basses de la Central. Som a la Vall del Glorieta. Per agarrar este "nou "camí, cal que no creueu el Glorieta i agafeu la pista que en suau pujada remunta la vall. Deixem a dretes pistes barrades al pas i sense volguer ja som al vell camí.

Hi sou encara que no ho sembli. El treball artificial per fer pas, i la brossa vegetal llençada a la vora fa una mica de basarda. Som a l'ombra però en l'ambient se nota la calor. Més envant passarem un pont de fusta que salva un barranquet d'1,20m d'alt en la seua part més alta. Calia??? Al cap d'una estona el camí guanya en bellesa i se nota més fresca. Destaquen els marges refets amb llicorella. Guanyem un collet d'on marxa el camí que puja (brut) cap a Camalluent o bé als Corrals del Xarrumba, o a tots dos, no ho sé, i baixem per pasar pel mig de les runes del Mas de Xarrumba. Deixem el camí que baixa al riu, brut, i per on antigament s'accedia a la Central. Prou planers i en un tres i no res som devant dels edificis de l'antiga Central del Glorieta. Ans però hi ha un barranquet sobre el qual han bastit un pont que ens estalvia seguir el viarany que creua el barranconet amb el conseqüent pèrdua d'uns quants segons i mija caloria. També així no sumarem uns 6 metres de recorregut i 2 metres de desnivell acumulat al total de la excursió.

Arribats a la Central la recuperació del camí ha estat del tot innovadora. A partir d'aquí, de camí ja n'hi havia, però molt desfet pel pas de les motos. Era quelcom lleig i desagradable. Ara també. Han arranjat el camí a mode d'escales dretureres amb pedres acollades amb Portland. Del vell camí de bast, ni rastre. A partir d'aquí i en amunt lo Joan i jo ens atansem, tot seguint la multitud de viaranys, al caire de l'estimball, tot buscant en la pedra tosca el Colomer del Glorieta. Havia vist la foto en la Guía de Montral, on s'esmenta aquesta construcció, però no dona detalls de la situació exacta. La busca se revela ineficaç i ja dalt a les Basses, busquem ombra per esmorzar. Ho fem a tocar de l'aigua, i on a part de jalar discutim les últimes novetats político-socials del país. Ho sigui que vam estar prouta estona fins que me don per posar els peus a l'aigua. Està fresqueta, no paso dels genolls. M'envai al toll inferior, des d'ara i si ningú me corregeix el Toll del Colomer, i d'on, (ja ho heu esbrint) se veu el Colomer del Glorieta, picat a la tosca en un penjat sobre el riu. L'alegria és important i la sort infinita. La foto és però del Joan.

Després intentem trobar.hi unaltre accés per poder palparlo, però el verderal i el meu calçat (xancles sense mitjons) no són gaire amics. A més la calor comença a ser insuportable. Així que avall que fa baixada on tinc la gran sort de no caure per un gran estimball. És després d'una forta baixada que hi ha un retomb fort a dretes. Baixava imprudentment quan a causa del mal estat dels meus pnemàtics no puc frenar suficient per fer el tomb a dretes i quan ja sortia disparat pel precipici la tanca col.locada pels recuperadors del camí m'atura al caire de l'estimball. Gràcies a aquesta barrera arquitectònica puc explicar els fets. El meu més sincer agraïment. Us aconsello màxima prudència en este tram.

lo Joan va poguer captar el moment de l'accident del qual vai resulatar sortosament il.lés

Després, bany al fabulós Niu de l'Àliga, que més se pot demanar??? pos que lo cotxe estigui a l'ombra, quelcom que només vai aconseguir a mitges. I és que en estos dies d'onada de calor estos detalls són importants. Excursions curtetes, bany i cotxe a l'ombra són l'imprescindible per gaudir del nostre muntanyam.

FARENA

Hi vàrem pasar la revetlla, ja que un conegut, que hi té casa mos va convidar. Lo normal fora haver aprofitat per fer alguna excursioneta però els excesos del dia anterior a barraques ho varen desaconsellar. La calor tampoc hi ajuda.

ftp://geofons.icc.cat/fitxes/XU/ETRS89/263130015.pdf

Lo terme de Farena (pertany a Montral, tot i que és més concorregut) és accidentat. És clos vora el Riu Brugent el qual li dona tota la vida. Els Motllats per una banda i la Serra del Bosc per l'atre amaguen este petit llogarret. Farena demunt d'un turó, a una distància respectable del riu, serva encara cert aire medieval. Sobrteot en la estructura, on els carrerons i escales costerudes són les protagonistes. Les cases, moltes massa arreglades li confereixen un aspecte idíl.lic, de poblet de muntanya. Un restaurant és lo nucli vital del poble.

D'excursions en podeu de fer de llargues, però la experiència me diu que a Farena, en general se'n fan de matinals. S'hi acostuma a anar quan el fred és història i se busca itineraris on poder-se banyar. La carretera que hi puja des de la Riba tampoc ajuda. A més Farena té la sort que té uns petites excursions pels topalls vora el poble molt agraïts. Cap als Picons, cap el Toll de l'Olla, cap a La Bartra, cap a Fontanelles. Són estos recorreguts, curtets, ideals per canalla, els més utilittzats.

  

Toll de l'Olla

Dissabte al vespre vai fer un tomet deixant als companys la fenya de preparar el sopar. Pel camí de el Pinetell fins els retombs sota el Castell de Ganyes i tornar per la carretera. I diumenge ans de dinar mentres tots eren al toll de l'Olla, unaltre noi i jo vàrem anar a buscar un toll (no en sabem el nom). És entre el Molí d'oli i la roca Molnera. No tinc fotos, però és fabulós. Més de vint metres de llarg, molt aubac, arrapat a un cinglet. L'aigua és clara i gelada i una profunditat important, jo nava acollonido. L'accés però és selvàtic i l'entorn poc adient per estar.s'hi. Això sí, el descens del riu per arribar i per sortir.ne és increíble, talment com si estiguessiu a l'Amazonas. Matxet indispensable!!!

Per cert les últimes dugues fotos, les maques, són de Chris.