L'ARENY

Dissabte al vespre, les cendres de l'incendi d'Andilla arribàren al Camp. Hi hagué un sol de color de sang. Vet aquí este blog que explica uns fets que pàsarem ja fa una colla de dies, i que són molt interesants.    

Ahir havíem d'anar d'excursió, però l'aiguat no ens deixà sortir del cotxe. Aigua a dojo. A Arbolí, on érem, molta, ja que la negror resseguia la Serra Travessera i continuava cap a Siurana, La Gritella i Prades, en la divisòria del Camp i el Priorat. Allà on xocàven el serè que va fer tota la matinada i la exagerada calentor acumulada durant la setmana a la plana del Camp. Una refrescada important, no anunciada i veritablement providencial. Això ens deixarà com a mínim 15 dies de respir, que per ser estiu ja és molt!!! I és que ahir al vespre, tot fent un tomet la gent que et trobaves estava molt contenta: 24 litres!!!, 25 litres!!!, osmi quin dia d'encetar el juliol!!! quina aigua més bona!!! Això a Alforja, ja ho dic, per la crestes conteu-hi vora 50!!!

Escales picades a la Roca tot pujant a la Roca del Migdia

I avui hem fet un tomet amb lo Joan Ramon, que ara feia bastant dies que no mos veiem. S'estarà per qui uns dies, així que hem quedat per pegar un volt. Hem nat a la muntanya de L'Areny. No hem fet res de l'atre món. Ermita, camí vell de Vilanova, i pujar per les Escales que picaren vora la Roca del Migdia els treballadors de Vilanova que nàven a L'Areny a treure sorra per fer vidre. Hem recorregut L'Areny de dalt a baix, i tot destriant el camí del Coll Roig i el del pla de L'Areny, hem fet cap a la Cova del Patou, on lo Salvador Vilaseca trobà restes arqueològiques. D'aquí recte al bar de l'Ermita de la Mare de Déu de La Roca a pendre la cervesa de rigor.

Mentres feiem la cervesa, hem vist a la tele la desgraciada mort d'un dels homes del temps de TV3. No el coneixia personalment tot i que una vegada hi vaig estar a punt, ja que teníem coneguts excursionistes en comú. Sempre entristeix la mort d'un conegut, ni que sigui televisiu, i en este cas sembla que era prou estimat, els ulls d'en Mauri així ho feien pensar. E.P.R.

Cova del Patou

Com no vos he dit gaire cosa, us deixo este enllaç del company Muntanyes i camins, que és un crac de debò.