MAS del CANUT

picat a la roca, en l'indret del
Grau Tallat, segurament per
posar.hi una portella, poguer
d'aquí el topònim?

Dissabte passat vam programar una excursió pels topants de Vilanova de Prades. Concretament entre Vilanova i Prades ja que l'altra vegada que vam ser per aquells verals ens van sorpendre força. L'assumpte principal era veure el cabal dels diferents barrancs que des de l'Altiplà de Prades baixen a formar el Riu del Teix, dit més avall Riu Montsant.










L'itinerari més o menys plantejat era planer i fàcil, per nar en bambes. Al final però el fred i vent anunciat i el mal de gola d'algú ens va fer canviar de plans. Vàrem fer més el ronso al llit, caminar menys i arrecerats pel cingles vora Siurana. I és que havíem de pasar sí o sí per Cornudella a fer una compra.

Grau Tallat

Anem Chris i jo sols, (ho havíem dit a gent, encara que alguns nàven a la neu). A les 10 o poc més, deixant el cotxe al Coll de Les Esplugues enfilem el Grau Tallat, que s'està convertint en un dels nostres preferits. Superat el grau, destriem el camí que va al Coll de La Vaca i guanyem els relleixos immediats que portaran a la carena.

Intentem trepitjar roca tot fent servir les mans, però a voltes no queda més remei que barrallarse amb el marfull i els matabous i d'altres espècies menys agraïdes. Es una llàstima de no trobar un itinerari prou lògic, ja que amb petites grimpades que no superen el grau III se guanya la Serra de La Gritella. Si us baralleu amb    les herbes no fareu ni grau II.

Arribats a la carena només queda resseguirla al Nord sempre per la banda de llevant, on us toca el solet. La imaginació és molt necesària per intuir un rastre. Arribem a la cota 813. Allí hi ha les restes d'un lloc de guaita. Potser de la Batalla de Prades durant la Guerra Civil?. La panoràmica és impressionant gairebé cap a tots costats. Un magnífic lloc per controlar l'avenç de tropes des de Ponent, tenint a l'avast el Coll d'Albarca i la Vall del Siurana.

Puestu de guaita a la cota 813

Ara ens tocà baixar una mica sense esforçar-nos a trobar cap rastre. Després cara amunt más de lo mismo fins trobar un parell de crestalls calcàris col.locats demunt de la carena, separades per un passadís. Quelcom de simpàtic. A partir d'aquí els rastres se multipliquen fins arribar a una pista i poc més enllà a la cruïlla del Grau de l'Esteve. La intenció era arribar fins al Grau d'en Saura, però com que hem perdut molt de temps i molta energia en el camp a través decidim fer servir este camí, desconegut per natres.

De primer planer enmig del bosc fins sortir a una balconada magnífica. Uns metres abans però s'entafora per una canal, i encara que ben traçat, no és massa agradable. El bosc per on passa però és molt maco. Arribem més planers i xalan pel bosc aubac al Camí de Baix La Gritella. Un camí que queda pendent sens falta per l'any qui ve. És molt maco i sembla prou net per recorre'l amb tranquilitat. A la dreta, si busqueu una mica hi ha un passadís i una coveta.

Coveta de l'Esteve o de l'Aleu???

sense comentaris

D'aquí veiem la vallada on és amagat lo Mas de Canut, i també la pista que és camí per anar de Cornudella a Prades. En este moment recordo que en teoria hi ha un caminoi que d'aquí on estem baixa fins al Mas de Canut. Al mapa que portem a sobre (edició massa vella) no hi surt tan sols ni el grau que acabem de fer ni el Camí de Baix La Gritella. Anem a esquerres, baixant, tot esperant quelcom que ens indiqui el caminoi que ens portaria al Mas de Canut. Creuem la rasa que se forma a la Canal de l'Esteve i al cap de pocs metres veiem una fita demunt una pedra, i un rastre que marxa avall. No és gran cosa però...

Des de dalt del Grau de l'Esteve

Font de Mas de Canut

Cagada. 250 metres de desnivell enmig de la selva. El fort pendent ajuda a baixar amb certa alegria. També, en creuar carboneres apareixen rastres més consistents. Després sortim al llicorell on baixem bastant al dret per pedregals i marges, per arribar a la font de Mas de Canut. Tenim el mas a tocar però el verderal que omple les parades ens obliga a sortir per tornar a entrar per dalt. Després, a casa hem vist que el viarany que tenia al cap passa netament per la dreta orogràfica, no pas per l'esquerra com vam fer natres.






Visitem el mas. Lo de sempre. Esgarrifança en veure la llar de foc, taula i cadires, i olles escampades. Hom té la estranya sensació d'envaïr la cas d'algú, la seva intimitat més profunda. Ni tan sols l'especte ruinós de tot plegat i el perill que representa entrar en estos habitatges pot amb el nostre voyeurisme. Qui dormia en este llit? esta habitació enrunada era el menjador. No, aquí no, que hi ha poca llum. Tot de preguntes que et venen al cap que no amaguen la més grossa. Que féu que la gent abandonés la seva llar? Una vida millor?
És l'actual un món millor? Se'n van penedir?

Mas de Canut

Acabada la visita i veient (evidentment) que l'accés al Mas era per l'altre costat del barranc, agarrem un traç prou digne que a mig vessant travessa el perdut d'avellaner. Poc a poc anem agafant aire i vista fins que en (una plantada de xumacs??) podem fer un mos i resituar.nos.

xumac sivestre o pistacjer conreat?? o una altra cosa??

Tenim a tocar el camí vell de Siurana a Mas d'en LLuc, que també era per anar a Albarca i Vilanova. El trobem de seguida, però malauradament en total desús. Sembla ser que des que Fra Llorenç feia visites a la filla del Comte de Prades reclosa a les Coves del Tití, ja no ha passat ningú més. És una llàstima. El traç del camí és perfectament reconeixible, però les branques de les alzines que el cobreixen el fan intransitable. No toca més remei que seguirlo tot trepitjant el conreu.

Arribem a un coll on el camí travessa la carena que separa el Barranc de l'Argentada i el Barranc de les Carboneres. A l'altre costat una parada conreada d'ametllers. Fa goig. El camí baixa decidit a creuar el barranc de les Caboneres. El seguim per la vora però sabent del cert que en arribar al barranc serà impossible. Així doncs toca remuntar i pasar per radera d'un maset molt ben cuidat on la mestressa ens indica com fer el tomb a la finca. Mercés.

Camí de Siurana a Mas d'en Lluch allà on travessa la carena que separa el
Barranc de l'Argentada i  el Barranc de les Carboneres

Ara ja per pista i carretera i sense fer cas al camí en qüestió arribem al cotxe, al Coll de Les Esplugues, on parem taula per dinar al sol. Una excursió poc reeixida però on a part de punxes i punxetes també ens emportarem cap a casa una mica més dels nostres estimats topalls.

La SERVERA del FRANXO

Dissabte passat vam anar al Port, en el marc d'una trobada d'un grup del face i també d'una "quedada" d'un foru. Feia una mica de peresa fer.hi cap tan aviat, i fou Chris, que se va aixecar a hores indecents per fer el dinar, la que finalment va empényer per anar.hi. Tot i així vam arribar tard, però vam tindre la sort que algú altre ho va fer més tard, i no vam quedar massa malament.

I com que a la excursió hi ha molt blocaire bastant més competent que un servidor us poso els enllaços (Vamos de Ruta) corresponents perquè gaudiu de les fotos i sapigueu amb exactitud què vam fer.

Fins a la Cova Benaixa (on no vai tindre collons de pujar als forats de dalt) vam anar plegats. En aquí Chris et moi ens vam separar per continuar quelcom que van començar una colla on hi havia Chris a finals de setembre. La excursió en qüestió la va ressenyar el company Joan.

En aquí, començo doncs el relat nostre. Vam anar junts fins a Coll de Pere (ICC) (no marcat en Piolet), on ells tiren avall per l'aubaga a trobar el Barranc de Cucons. Natres primer descartem el camí del catastre que d'aquí baixava fins a Mas de Franxo. És molt tapat, com ja van esbrinar els companys. Seguim doncs la carena a Ponent, per la banda sud, de vegetació més esclarissada. Trobem alguna fita dels companys, en posem alguna també.

Pins de les Fontetes de Santa Maria, ans coneguts per Pins del Fenassar

Tot vorejant la cota (940 segons ICC, 945 segons Piolet), anem guaitant, ja que hauríem d'intuïr el traç discontinu que surt al mapa Piolet i que salta del Barranc de Cucons al de Franxo. La búsqueda és infructuosa i cambiem d'estrategia. Sense haver reconegut pam a pam aquell vessant (i en referència al Mapa Piolet) no dubtem a dir.vos que la ratlla discontínua que del Barranc de Cucons salta al Barranc del Franxo, a l'Est de la Punta Cucons és un pèl agoserada per no dir altra cosa.

Carrer Ample

soledat

art llevantí

Ens situem (a ull) a la cota 900 de la carena Sud-Oest de la cota 940. D'allí marquem l'azimut 140º i comencem a davallar. El problema és que seguint el 140 a la bruixóla el bosc és de mal pasar. Així que anem més aviat al 110, més ample i menys dreturer. Arribem al caire de la rasa que baixa de Coll de Pere.

Pou del Maraco

En aquí el vessant és més dret i ens cal caminar més intel.ligentment. Un cinglet ens separa del fondo de la rasa. Així doncs, nem paral.lels al barranc, baixant de biaix, per una zona bastant espessa de matolls. Al cap de poc i sense voler som baix del cinglet en qüestió. Aquí la vegetació és alzinar madur per on se passa sense entrebancs. Sense voler fem cap a la llera del barranc que baixa de Coll de Pere.

Font de la Solsida

En aquí decidim seguir el traç que baixa per la esquerra hidrogràfica del barranc. Només portem unes passes i ens adonem que anem per un camí vell. Somriures. Poquetes passes més i veiem a l'altra banda del barranc el Mas de Franxo, i anem intuint enmig de la vegetació el camí que ens hi portarà. Alcem la veu, riem, estem contents, joiosos, exultants!!!

la troupe

Cova Benaixa

Baixem a creuar el barranc (meravellós) que baixa de Coll de Botana, i a l'altre banda deixem a esquerra el traç que puja tot seguint (creiem) l'antic camí que baixa de Coll de Pere. Anem a dretes pujant una mica i arribant de pla a l'era de Mas de Franxo, on amaguem tisores, tensió i alcem la vista per disfrutar de les últimes clarors al Port.

Servera del Franxo

D'aquí, ja sense història, xerrant per la pista, tranquilament, relaxadament, parant només a veure la magnífica Servera del Franxo, (ja amb poques fulles) la fabulosa Font de Franxo i plegant els rovellons que anem trobant al pas.

Font del Franxo

Arribem als cotxes a l'hora que els nostres companys d'excursió, i quedem per nar a fer un beure a Orta. Tot plegant un dia ben maco, si no fos que allí mateix, al bar, me vai assabentar que hi ha un recorregut interessant i emocionant pel Riu Sec que...

El CAMÍ de LES PLANES. ressenya.

Ja vos he parlat altres vegades d'este camí. Però com que sóc pesaet us en torno a parlar. Aquí baix us posaré la descripció del recorregut de este camí, des de el Cementiri d'Arbolí fins el Pla de Vernet. La descripció és més feixuga de l'habitual, com el camí i evidentment com l'amo de este blog. Penjo a inet la ressenya esperant que algu la faci servir (difícilment) i que per sempre més suri al cyberespai.

0h00    CEMENTIRI D’ARBOLÍ. 750m De la porta estant se té una singular i sorprenent visió del cimal de la Mola de Colldejou.  Baixem a creuar la carretera i agarrem el camí carreter d’enfront. A la dreta tenim el fondal on hi ha la Font d’en Cama.

0h02    Bifurcació. Destriem el trencall de la dreta que és per anar al Mas d’en Cama.
0h04    Arribem a una parada boscosa. 729m  Aquí comença el ball. Deixem el rastre que marxa de pla i anem a la dreta pel traç  que segueix una antiquíssima pista. En un pi voreu una fletxa pintada que vos indicarà, de moment el bon camí. Esta pintura porta a unes vies d’escalada. A la parada de baix, i ja de pla destriem el viarany de la pintura que marxa a dretes i seguim de pla retombant al E/SE. El traç és perd.
0h05    Hem de baixar de biaix a creuar el barranc. Som al bosc de solà i ens podem situar perfectament.
A la dreta tenim el barranc que hem de creuar i enfront un pi caigut. El traç es fa més visible i passa per damunt la soca del pi caigut a la ventada del 24 de gener de 2009.

0h06    BARRANC de LES GUIXERES. 708m L’aigua ha fet aflorar la roca calcària i ens mostra la migradesa de sòl aprofitable de  la  muntanya. És el primer i més “cabalós” del tres barranquets a creuar.

Sempre resta humit i per tant perillós de travessar. Travessat lo barrancó, ara per l’altre vessant, més aubac, farem el contrari que a l’altra banda. Pujarem suau de biaix allunyant-nos del veïnatge del barranc. Anem al W. Guanyem un estrep rocallós, després un estret d’una pedra grossa i anem girant al SW i més planers.
0h08    El camí planeja (W/SW) i surt del bosc. El traç se desdibuixa en mig de la brolla.
0h09    Arribem a una pistota en vies d’extinció en el indret d’una brolla esclarissada. 725m Anem per esta pista a l’esquerra i  amunt.  Poc més de 100 passes i en una clariana amb pins jóvens hem d’estar atents.
0h10    731m A la dreta, una fita (esperem que hi sigui) ens diu quan hem de deixar la pista i entrar al bosc de caire solà. El bocí  que ara farem és dels més difícils perquè la traça més lògica a voltes està embardissada i cal pujar o baixar per tornar-la a recuperar al poc. La direcció primer és sud i anem gairebé de pla.
0h13    Anem a passar sota un pi jove horitzontal i comencem a baixar més decidits. De primer dos graons de pedra, per agafar una direcció S/SE. El camí se fa més clar. Passem entremig de dugues roques.

0h15    BARRANC d’en XOLES. 711mSegon barranquet, menys pregon i menys dificultós de travessar, però que si és humit  també  cal anar en compte. Creuat el barranc guanyem alçada al W/SW. Pocs metres enllà trobem restes de treballs forestals. Destriem el traç que va de pla i pugem una mena de traç atrotinat al W. Un pi ens impedeix seguir el traç, que un cop recuperat se fa més visible. Després el traç sembla una torrentera, tot girant a migjorn i passant vora dues alzines. Girem al SudEst quan ja intuïm la sortida del bosc.

únic bocí d'empedrat que resta en el camí

0h20    Clariana del bosc per on passa una pista, que ve de la cruïlla de la TV-7012 i la TV-7092. 743m Cal travessar la pista i la clariana en direcció SudEst. Passem entre una gran savina i tres pinets.

0h21    Una mica a la dreta de la direcció que portàvem i just ans d’entrar al bosc, dues fites ens assenyalen la continuació del Camí de Les Planes. Prenem este viarany prou fressat que s’endinsa al bosc (S/SW).

0h23    El traç se difumina. Som en una carena poc definida. A l’esquerra intuïm un fondal. Prenem com a referència la carena i la seguim al SW. Fites insuficients per travessar un bosc ple restes de ventades, nevades i forestals. Anem planers, intentant veure fites. No hem de prendre cap traç ni a esquerra ni a dreta.

0h25    Decantem una mica per la banda de migjorn, i comencem a baixar suau, revoltant al SW.
0h26    Passem vora dues savines prou esveltes i ja baixem decidits al Sud, sense traç, fent fil.ligranes. Saltem un pi, fem uns metres a la dreta, després uns metres recte avall, per definitivament anar a la dreta i saltar a la pista. No hem de baixar al barranc, hi ha un berderal de cuidado.

0h28    Pista molt atrotinada que per la dreta mor. 720m La seguim per l’esquerra i amunt. De seguida passem el tercer  barrancó,  que més avall s’anomenarà de l’Esquelet. Destriem un traç molt vistent a l’esquerra.
0h32    Trifurcació de pistes. 734m Destriem les dues de la dreta. La que marxa al W/NW en suau baixada porta a Mas de Gallarí. Seguim per la de l’esquerra obviant els diferents viaranys de boletaires i aficionats botànics.

0h37    PLA de VERNET. 739m Gran extensió plana que s’estén més enllà de la carretera (antiga carrerada),  i que serva encara sembrats en explotació. L’alzina de Vernet és més enllà, capa llevant, i té un tronc badat de singular silueta. A l’altra banda de la carretera, una altra alzina de més grans proporcions però sense la vistositat que la seua germana. A ponent, l’emboscat Puig de Mas d’en Vinyes, al Nord presideix el Montsant, mentres cap a migjorn destaquen les siluetes successives de les serres que tanquen per Ponent el Camp de Tarragona. La plana la veurem si ens atansem al cingle, una mica lluny, però espectacular.