dijous, 13 de desembre de 2012

MAS del CANUT



picat a la roca, en l'indret del
Grau Tallat, segurament per
posar.hi una portella, poguer
d'aquí el topònim?
Dissabte passat vam programar una excursió pels topants de Vilanova de Prades. Concretament entre Vilanova i Prades ja que l'altra vegada que vam ser per aquells verals ens van sorpendre força. L'assumpte principal era veure el cabal dels diferents barrancs que des de l'Altiplà de Prades baixen a formar el Riu del Teix, dit més avall Riu Montsant.










L'itinerari més o menys plantejat era planer i fàcil, per nar en bambes. Al final però el fred i vent anunciat i el mal de gola d'algú ens va fer canviar de plans. Vàrem fer més el ronso al llit, caminar menys i arrecerats pel cingles vora Siurana. I és que havíem de pasar sí o sí per Cornudella a fer una compra.

Grau Tallat
Anem Chris i jo sols, (ho havíem dit a gent, encara que alguns nàven a la neu). A les 10 o poc més, deixant el cotxe al Coll de Les Esplugues enfilem el Grau Tallat, que s'està convertint en un dels nostres preferits. Superat el grau, destriem el camí que va al Coll de La Vaca i guanyem els relleixos immediats que portaran a la carena.

Intentem trepitjar roca tot fent servir les mans, però a voltes no queda més remei que barrallarse amb el marfull i els matabous i d'altres espècies menys agraïdes. Es una llàstima de no trobar un itinerari prou lògic, ja que amb petites grimpades que no superen el grau III se guanya la Serra de La Gritella. Si us baralleu amb    les herbes no fareu ni grau II.
Arribats a la carena només queda resseguirla al Nord sempre per la banda de llevant, on us toca el solet. La imaginació és molt necesària per intuir un rastre. Arribem a la cota 813. Allí hi ha les restes d'un lloc de guaita. Potser de la Batalla de Prades durant la Guerra Civil?. La panoràmica és impressionant gairebé cap a tots costats. Un magnífic lloc per controlar l'avenç de tropes des de Ponent, tenint a l'avast el Coll d'Albarca i la Vall del Siurana.
Puestu de guaita a la cota 813
Ara ens tocà baixar una mica sense esforçar-nos a trobar cap rastre. Després cara amunt más de lo mismo fins trobar un parell de crestalls calcàris col.locats demunt de la carena, separades per un passadís. Quelcom de simpàtic. A partir d'aquí els rastres se multipliquen fins arribar a una pista i poc més enllà a la cruïlla del Grau de l'Esteve. La intenció era arribar fins al Grau d'en Saura, però com que hem perdut molt de temps i molta energia en el camp a través decidim fer servir este camí, desconegut per natres.

De primer planer enmig del bosc fins sortir a una balconada magnífica. Uns metres abans però s'entafora per una canal, i encara que ben traçat, no és massa agradable. El bosc per on passa però és molt maco. Arribem més planers i xalan pel bosc aubac al Camí de Baix La Gritella. Un camí que queda pendent sens falta per l'any qui ve. És molt maco i sembla prou net per recorre'l amb tranquilitat. A la dreta, si busqueu una mica hi ha un passadís i una coveta.
Coveta de l'Esteve o de l'Aleu???
sense comentaris
D'aquí veiem la vallada on és amagat lo Mas de Canut, i també la pista que és camí per anar de Cornudella a Prades. En este moment recordo que en teoria hi ha un caminoi que d'aquí on estem baixa fins al Mas de Canut. Al mapa que portem a sobre (edició massa vella) no hi surt tan sols ni el grau que acabem de fer ni el Camí de Baix La Gritella. Anem a esquerres, baixant, tot esperant quelcom que ens indiqui el caminoi que ens portaria al Mas de Canut. Creuem la rasa que se forma a la Canal de l'Esteve i al cap de pocs metres veiem una fita demunt una pedra, i un rastre que marxa avall. No és gran cosa però...

Des de dalt del Grau de l'Esteve

Font de Mas de Canut
Cagada. 250 metres de desnivell enmig de la selva. El fort pendent ajuda a baixar amb certa alegria. També, en creuar carboneres apareixen rastres més consistents. Després sortim al llicorell on baixem bastant al dret per pedregals i marges, per arribar a la font de Mas de Canut. Tenim el mas a tocar però el verderal que omple les parades ens obliga a sortir per tornar a entrar per dalt. Després, a casa hem vist que el viarany que tenia al cap passa netament per la dreta orogràfica, no pas per l'esquerra com vam fer natres.






Visitem el mas. Lo de sempre. Esgarrifança en veure la llar de foc, taula i cadires, i olles escampades. Hom té la estranya sensació d'envaïr la cas d'algú, la seva intimitat més profunda. Ni tan sols l'especte ruinós de tot plegat i el perill que representa entrar en estos habitatges pot amb el nostre voyeurisme. Qui dormia en este llit? esta habitació enrunada era el menjador. No, aquí no, que hi ha poca llum. Tot de preguntes que et venen al cap que no amaguen la més grossa. Que féu que la gent abandonés la seva llar? Una vida millor?
És l'actual un món millor? Se'n van penedir?

Mas de Canut
Acabada la visita i veient (evidentment) que l'accés al Mas era per l'altre costat del barranc, agarrem un traç prou digne que a mig vessant travessa el perdut d'avellaner. Poc a poc anem agafant aire i vista fins que en (una plantada de xumacs??) podem fer un mos i resituar.nos.
xumac sivestre o pistacjer conreat?? o una altra cosa??














Tenim a tocar el camí vell de Siurana a Mas d'en LLuc, que també era per anar a Albarca i Vilanova. El trobem de seguida, però malauradament en total desús. Sembla ser que des que Fra Llorenç feia visites a la filla del Comte de Prades reclosa a les Coves del Tití, ja no ha passat ningú més. És una llàstima. El traç del camí és perfectament reconeixible, però les branques de les alzines que el cobreixen el fan intransitable. No toca més remei que seguirlo tot trepitjant el conreu.

Arribem a un coll on el camí travessa la carena que separa el Barranc de l'Argentada i el Barranc de les Carboneres. A l'altre costat una parada conreada d'ametllers. Fa goig. El camí baixa decidit a creuar el barranc de les Caboneres. El seguim per la vora però sabent del cert que en arribar al barranc serà impossible. Així doncs toca remuntar i pasar per radera d'un maset molt ben cuidat on la mestressa ens indica com fer el tomb a la finca. Mercés.
Camí de Siurana a Mas d'en Lluch allà on travessa la carena que separa el
Barranc de l'Argentada i  el Barranc de les Carboneres
Ara ja per pista i carretera i sense fer cas al camí en qüestió arribem al cotxe, al Coll de Les Esplugues, on parem taula per dinar al sol. Una excursió poc reeixida però on a part de punxes i punxetes també ens emportarem cap a casa una mica més dels nostres estimats topalls.


4 comentaris:

Joan ha dit...

I tu volies que vingués i et fots a grimpar, es que ...

Rafel ha dit...

M'apunto de visitar algun dia el rastre del Camí de Siurana a Mas d'en Lluc. De fet, tenia en ment enllaçant-ho amb el Cami de Cornudella a la Gritella, pel Mas de la Palla i lo Grau d'en Saura. Suposo amb trams ben inexpugnables!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Certament, veure estos masos abandonats, amb restes de les pertinences, encongeix l'ànima.
Deunidó la trescada, només seguint-te pels mapes ja m'he quedat esgotat, per bé que la bellesa del recorregut que mostres a les fotos compensa. Déu et conservi la força per molts anys!

JERKOUT ha dit...

Joan, si haguessis vingut tu haguéssim fet parapuenting!!!

Rafel, si que te mala pinta des del Mas de la Palla al Puntal del Frare. lo de Siurana al MAs d'en LLuch és fàcil de resseguir, per fora. Salut i pantalons dobles!!

Xiruqueru, no et pensos, acabo prou baldat, però és casa nostra i hem de passar.hi. Salut!!