La COVA de l'ALEU

Avui hem pujat amb els Excursionistes d'Alforja a redescobrir esta cova. Ja vai fer una entrada lo dia de Nadal quan vai nar amb lo Hilari: http://troussejant.blogspot.com/2011/12/la-cova-de-laleu.html

Així que avui direm poca cosa. Que érem 26 i dos gossos, la qual cosa ens ha impedit estar massa còmodes esmorzant a la entrada fumada. També que he posat un bocí de corda a la canal perquè tothom pogués pujar amb més fluidesa. Tot i així hi ha qui no li ha fet el pes d'entrar.hi. I també que segons un senyor que hi entèn, de 75 anys, les ratlles de la paret que vai veure l'altre vegada, són d'Òxid de Ferro, i posiblement prehistòriques. Penúltima foto de la entrada enllaçada més amunt. N'hi ha més que formen un conjunt. Per tant aquella teoria del període de gestació humana, a norris. Jo he probat amb éxit sortir i entrar per l'entrada del tronc d'alzina, la del mig. Despenjar.se, mira, però pujar.hi, pas de tercer inferior amb una bona tibada de braços.

De baixada ho hem fet per La Grallera, fent marrada per veure l'Olla, un forat a terra rodó del que trobareu més info aquí:http://troussejant.blogspot.com/2011/11/el-bosc-de-la-vila.html

I res que ja havent baixat el grau de La Grallera, m'he avançat per no fer tard a dinar a Reus. L'arròs no espera.

ARRUPIT

Avui tenia pensat fe una cosa i al final he fet una altre. Com que el dia era fred i lleig, encara que a les 8 esmorzava, he nat posposant la sortida fins que la lògica m'ha fet canviar de plans.

He nat a plegar ametlles i avellanes, que esta tarda he torrat, i he fet una mica d'encenalls per encendre.

A prop de casa i amb la única companyia d'Arrupit, que és com diem a Alforja als pitrojos.

El PARVULARI

Avui he pujat a La Mussara a ajudar lo Cisco. Està reequipant amb químics les zones esportives que ell va equipar fa més de vint anys quan era lo guarda. Per això si hi aneu a escalar este hivern absteniu.se d'escalar a les zones senyalitzades.

Destacar sobretot l'espectacle que hi havia tot pujant a la banda que toca al Priorat on el serè feia saltar la boira gebradora.

Després hem nat a dinar al Refugi de MOntral on ens han tractat com a casa. Després de dinar hem vist la peli del Messner al Nanga tot fent.la petar.

I a la tornada l'espectacle infinit de veure la boira del riu saltar al Camp. Indescriptible. Un dia de muntanya agradable a més no poder.

La MOLETA d'ALFARA

Durant tota la setmana s'estava gestant una excursió als Ports. Quelcom llarg i feixuc, però també molt interesant, me refereixo a la discussió d'on anem. Finalment lo Joan havia preparat una excursió vora el Barranc de La Fou. Però dissabte ens diu que no pot vindre (té un queixal que no li deixa viure). Així doncs m'erigeixo en el capo de la excursió i decideixo nar a pegar una volta que lo Joan ja hagués fet. Així doncs diumenge 7 persones i dugues gosses a pujar a la Moleta d'Alfara.

Seré breu, si algú vol més cosa, que demani:

Km4 de la carretera de Paüls. D'allí agafar el camí del barranc de l'Infern. Comença lletgíssim vora una valla. Lletgíssim de debò. Després, dintre el barranc millora, però no massa, el camí.

Les altes parets que ens empetiteixen justifiquen el nom de la vall. Durant este primer tram hi ha una gran quantitat de margallons i de mata. Plantes que jo associo a la soleia i que aquí estan en un barranc fondo orientat a nord.

cova de la qual desconeixo el nom

El camí millora una mica quan deixem el veïnatge del fons i agafem alçada. D'aquí enllacem a la Font de la Vall de l'Infern (seca) i el camí que ens porta a la carena on hi ha la Moleta, per la seva banda Nord. Aquí ja fot un vent de collons i cal nar tort per poder caminar. Jo havia pronosticat poc vent per diumenge i com veieu no la vai encertar gaire. Ens arrecerem a la moleta, i només ens decidim a pujar quatre. Sempre m'havia preguntat/xulejat perquè hi havia aquell cable. No m'havia agafat mai tan fort a res en la meva vida!!!!!. Vai dubtar durant uns quants segons, arrupit, esperant que afluixés, però no afluixava. Els companys, jo nava davant apretaven. Al final me decideixo, i pasat aquells tres metres amb cable, s'acaba lu vent(???). Els fai gestos als companys que només és aquell tram malparit. I venen. Seguim pujant tot intentant defugir nar per la carena. Però en el collet que dona pas a la part planera, allí, torna a fer que anem ajupits i ens agafem amb força al rocam. Fetes les fotos de rigor, avall. Un cop reagrupats continuem el periple. Collet de la Coscollosa, on tres ens arribem al cim. Vent però no tant. Revoltem per l'aubaga el Montaspre, en un recorregut especialment bonic tot veient Paüls al fons. Coll de les Saleres i anirem per solana fins al Coll de Paüls, tot pasant pel Pou Sec, que sí té aigua, malgrat el nom, i on bebem gustosament. Coll avall, descartem nar a dinar a Sant Roc i ho fem en una caseta de nova construcció. Llors baixar en direcció a Paüls però agafant la carretera vella que ens deix al cotxe. Llàstima, però de no haver pensat de nar a vore les Fonts de Paüls, poc més avall. Unaltre dia

serà.

El CAMÍ dels MASOS

I és q avui he estat pegant voltes amunt i avall vora este camí. Hi buscava la Cova del Manco, però no hi ha hagut manera. Ja és la segona vegà que m'hi arribo. Avui he estat buscant per allà Garrigots, Mas del Pistol, la Covassa, i no hi ha hagut sort. Això sí, de balmes, balmetes, cinglalls i cinglets los que vulgueu.

He trobat però d'altres coses. Que lo camí que puja de Garrigots a Mas del Pistol, està més que rebé. En canvi el que de sota el mas hauria d'enllaçar amb el Poniol segueix impossible. Del Mas amunt hi ha bona traça, però, no és lo camí vell. També he vist una cabana de pedra seca arran de pista, que no havia vist mai i això que he pasat infinitat de vegades. I també he "descobert" un viarany. De caçadors, gairebé segur, que enllaça els plans del Poniol amb el camí de les Torres. Travessa el barranc de la Vall d'en Basa, just on hi ha algun toll, i el que sembla un fontinyol permanent.

De la Cova del Manco, però, res de res, hauré de demanar ajuda.

Els AVENQUETS de la DEVESA

Puig de Gallicant

Avui tot acabant d'afinar el camí dels Poniols he pujat a La Devesa, a Arbolí, i de baixada tot seguint la Carrerada Reial, de cara al Coll d'Alforja, m'he trobat amb estos avenquets.

Els trobareu així: de la Devesa estant, del pal indicador del Reus Deportiu, feu uns quants metres a Ponent, per la pista. De seguida una mena de caminal ample, amplíssim, però sense roderes us marxa per l'esquerra. Seguiu.lo, al poc, ja anireu per sendera. A l'esquerra un aixopluc fet malbé. Al poc i sense cap mena de solta i a la dreta, un cinglet poc més alt que vatres. Pos aquí i a l'esquerra amagat pels boixos una tímida diaclasa. Ample però de poca fondària. Vet aquí que aprofitant esta diaclasa i només amb uns margets de pedra seca, en un tres i no res teniu uns corralets, petits això sí. Si vos decidiu a ficar.hi el nas voreu un espai insòlit, ple d'alts boixos en busca desesperada de la llum. Aquesta primera diaclasa és la que esta aprofitada en diversos compartiments, i amb una entrada a cada punta. Ara bé l'asuntu no acaba aquí, perquè n'hi ha de paralels i de més llargs. Si tot plegat fos net seria el laberint perfecte per jugar a fet i amagat.

I mira que hi he pasat vegades per aquell camí.

La MOLA de COLLDEJOU

I és que com ja fa una collla d'anys, 8 o 9, lo dia 1 hem pujat a La Mola de Colldejou per continuar la celebració d'un dia normal i corrent però que hem acordat entre tots donar.li una significació especial. Coses dels humans. I res un dia no massa fred però amb més vent del acostumat allà al recer, damunt del Racó dels Cargols.

Una pujada molt dura per la gran ingesta d'alcohol d'hores abans, però que després d'un parell de mandarines hem pogut continuar.