diumenge, 8 de gener del 2012

La MOLETA d'ALFARA


Durant tota la setmana s'estava gestant una excursió als Ports. Quelcom llarg i feixuc, però també molt interesant, me refereixo a la discussió d'on anem. Finalment lo Joan havia preparat una excursió vora el Barranc de La Fou. Però dissabte ens diu que no pot vindre (té un queixal que no li deixa viure). Així doncs m'erigeixo en el capo de la excursió i decideixo nar a pegar una volta que lo Joan ja hagués fet. Així doncs diumenge 7 persones i dugues gosses a pujar a la Moleta d'Alfara.





Seré breu, si algú vol més cosa, que demani:

Km4 de la carretera de Paüls. D'allí agafar el camí del barranc de l'Infern. Comença lletgíssim vora una valla. Lletgíssim de debò. Després, dintre el barranc millora, però no massa, el camí.

Les altes parets que ens empetiteixen justifiquen el nom de la vall. Durant este primer tram hi ha una gran quantitat de margallons i de mata. Plantes que jo associo a la soleia i que aquí estan en un barranc fondo orientat a nord.
cova de la qual desconeixo el nom
El camí millora una mica quan deixem el veïnatge del fons i agafem alçada. D'aquí enllacem a la Font de la Vall de l'Infern (seca) i el camí que ens porta a la carena on hi ha la Moleta, per la seva banda Nord. Aquí ja fot un vent de collons i cal nar tort per poder caminar. Jo havia pronosticat poc vent per diumenge i com veieu no la vai encertar gaire. Ens arrecerem a la moleta, i només ens decidim a pujar quatre. Sempre m'havia preguntat/xulejat perquè hi havia aquell cable. No m'havia agafat mai tan fort a res en la meva vida!!!!!. Vai dubtar durant uns quants segons, arrupit, esperant que afluixés, però no afluixava. Els companys, jo nava davant apretaven. Al final me decideixo, i pasat aquells tres metres amb cable, s'acaba lu vent(???). Els fai gestos als companys que només és aquell tram malparit. I venen. Seguim pujant tot intentant defugir nar per la carena. Però en el collet que dona pas a la part planera, allí, torna a fer que anem ajupits i ens agafem amb força al rocam. Fetes les fotos de rigor, avall. Un cop reagrupats continuem el periple. Collet de la Coscollosa, on tres ens arribem al cim. Vent però no tant. Revoltem per l'aubaga el Montaspre, en un recorregut especialment bonic tot veient Paüls al fons. Coll de les Saleres i anirem per solana fins al Coll de Paüls, tot pasant pel Pou Sec, que sí té aigua, malgrat el nom, i on bebem gustosament. Coll avall, descartem nar a dinar a Sant Roc i ho fem en una caseta de nova construcció. Llors baixar en direcció a Paüls però agafant la carretera vella que ens deix al cotxe. Llàstima, però de no haver pensat de nar a vore les Fonts de Paüls, poc més avall. Unaltre dia
serà.

2 comentaris:

Joan Muñoz Pinós ha dit...

Si parles d'anar a Sant Roc, hauries allargat la caminada, i segons tinc entès alguns van arribar una mica cansats.

JERKOUT ha dit...

No la volia allrgar, simplement era per dinar en un lloc més decent, i si, la Bruna, només obrir el maleter va jaure dintre.