divendres, 7 de maig de 2010

EL CAVALL BERNAT de LLABERIA


Ahir amb lo Cisco ens vam apropar al Cavall Bernat. No, el de Montserrat no. El de Sant LLorenç??? tampoc. Dons quin??? Lo de Llaberia!!!!!!!!!! Aquesta dèria de intentar pujar Cavalls Bernats escalant no sé si serà fructífera. Veníem a buscar quelcom fàcil i ens hem trobat un pany dur i sostingut, més que el de Montserrat, que ja s'escapa de la nostra òrbita. Si això li sumem que d'aquí poc prohibiran escalar, per variar. Bé poguer en un cop de sort no ho fan. De moment estan negociant, a veure que en surt de bo. Total que si un dia paseu per la base del Cavall Bernat, agafeu la lleixa que recorre la paret sud i es prollonga cap a la cara Est voreu parabolts. Primer una línia que va a buscar una fisura -díedre extraplomada, té pinta d'A... Xapes rovellades i pitons. Després una zona trencada voreu una placa grisa compacta i vertical, (molt més del que ens pensaven en un principi), amb parabolts nous. Poc més enllà un buril a peu de via i més amunt voreu algun pitó i algun parabolt rovellat (per aquests verals les humitats d'estiu fan feina en els metalls).

Ens hi posem a la de parabolts nous, lo Cisco va de primer i de seguida veiem que l'asuntu és més greu del que ens pensaven. El primer parabolt està a cinc metres del terra, si ha d'anar en flanqueig des d'una sabina. Quart sup. expo. Un friend petitet us podrà ajudar molt. Després el que semblava una rampa és un tall vertical sostingut de 6a, amb un pas de 6a+. Per sortir a una zona més fàcil haurem de fer un pas de piscina d'un cordino pasat per un pont de roca. Ja en una zona més ajaguda coincidim amb la via rovellada de la dreta. Jo hem pensaba que la de la dreta seria més lleu, pensant que sent una via molt antiga, no pasaria de quart. I una merda!!!!!!! Sort que no m'hi vaig posar de primer!!!!!!!!! com que no la vam fer no us puc dir res, ara bé té pinta de xunga, si hi aneu ja ho voreu.
Natros a l'esquerra, en busca dels parabolts nous, ara bé un tram dur 6a+, fi i sostingut, jo de segon me vai pillar al pitó descaradament, després un passet i arribem a una reunió. 2 parabolts, 30 metres, 6a obligat, i quart obligat pel de segon. Recte amunt continuen els parabolts, però encara és més vertical que lo que acabem de fer. De 6b no deu baixar. Decidim anar a la dreta en flanqueig a buscar un pitó i sortir a una zona menys vertical, però més trencada. En teoria em toca a mi, però estic fus , així és que és lo Cisco que hi va. Anant cap a la dreta, pitó, parabolt, parabolt i reunió, on s'ajunta la via rovellada. Cisco pasa de la reunió i continua, però per on?? A la dreta és veu més fàcil però cap assegurança i terreny molt trencat, així que finalment flanqueja cap a l'esquerra (les vegades que el vai maleïr no es poden comptar amb tots los dits de la mà). Pas de tercer, sense assegurar fins trobar.se al peu amb la línia de pitons i parabolts que pujen al recte de la primera R. Aquí comença el disfrute, disfrute si saps escalar, perquè lo que és jo, només vai patir. Una placa grisa, extremadament compacta, amb les regletes oblícues i on el treball de peus és esencial. Són 12 metres sostinguts sense respir, xapant 4 pitons i 2 parabolts. 6a/6a+. Realment són molt macos. Dalt reunió en un bloc. Són uns 40 metres per la zigazaga que es fa, al recte poguer 30 metres. Molt feliç d'arribar dalt, tan lo Cisco, com jo per l'esforç realitzat, cadascú al seu nivell és clar. Foto de cim, i avall per la normal a replegar els trastos. Poguer hem estat vora tres hores per tot plegat. Tornem al cotxe i fem el periple de la serra, ha baixat l'intensitat del vent i ens han caigut quatre gotes. Quan arribem al cotxe, me n'adono que m'he deixat la bossa del menjar a la Creu, així que arri amunt, soc un desastre.

Res us deixo amb la foto més que res perquè quedi constància que allí hi havien vies d'escalada, dintre de poc les treuran, quasi segur. Per arribar a peu de via, si no sabeu on t'és necessitareu un mapa, i vora d'una hora, mínim. Material 10 exprés, unes quantes de llargues, i un mínim de 30 metres d'encordament, millor en doble si feu lo mateix que natros. Hi toca lo sol tot lo matí, i arrecerat del vent, o sigui que a evitar la calor. I si hi ha algú que vol corretgir quelcom, o aportar més informació, mercés per endavant.

Este post havia de ser joliu i espectacular, però el assabentarme de que estan negociant el Consorci de Llaberia i la FEEC i quelcom més per a veure que deixen escalar m'ha quedat tot plegat tristot. No per res, si no perquè normalment als acords que arriben no em satisfan. La sensació és que és una lluita d'interesos particulars i no una ordenació del territori i dels espais naturals amb sentit comú, i visió global. Bé sóc pesimista, que hi farem. El que sí que vui dir si algú responsable d'alguna cosa llegíx això, és que no era la nostra intenció molestar cap muxó. Si ho hem fet demanem disculpes. El que sí però demanaria és que si ha cap lloc on estigui prohibida o restringida l'escalada és que estigui senyalitzat!!!!! es tracta de que no hi nem a escalar no de posar multes!!! Bé, fins a unaltre rato, espero que millor.

4 comentaris:

Joan ha dit...

I per què ho han de prohibir?, es que nia alguna bestiola per aquí?. O només es per fer la punyeta?.

JERKOUT ha dit...

En principi és per tocar els collons. Però és veu ademés que pel racó de la Dòvia hi nia una parella d'aguila daurada, i pel costat de la Miranda, gralles de bec vermell, que es veu que no n'hi han. El que pasa, és que qui depèn qui negociï, per part dels escaladors, només defensarà les zones on amb ell li bé de gust escalar. Les zones on ell no vagi o no vulgui nar les donarà en compensació de les que sí li deixin escalar. Acostuma a ser un estira i afluixa pràcticament personal. Per contra els de medi ambient tenen el costum de prohibir allà on no hi ha vies, independentment que a la zona hi hagi bitxus a protegir o no.

Anònim ha dit...

Hola,
al llibre registre dins una caixa dalt del cim, vaig deixar unes petites ressenyes de les vies que hi vaig obrir. Crec recordar que són 5 a la cara est i 1 a la nord, i tamé n'hi ha una d'oberta a l'aresta est. La foto del post amb les vies és força encertada. Al gran diedre canal de l'esquerra n'hi ha una altra. Als diedres desplomats de més a l'esquerra, n'hi ha dues d'artifo.
Fins a una altra.
Ricard Darder

JERKOUT ha dit...

Merci, no pensava que un personatge tan emblemàtic hi faria cap a aquet modest bloc. No m'hi vai fixar en el llibre de signatures, quan hi tingui un ratu m'hi acostaré. Espero que hi hagi alguna de més fàcil. No dubtis a corregir línies o el grau, o qualsevol altra assumpte. Moltes mercés de debò.