Dahlem Dorf és una població annexionada a la metrópoli de Berlin. Estigué dins la zona USA durant els anys d'ocupació de la RDD. Dels meus dies a Potsdam, un dia vam a tombar una mica per la vila amb un guía que hi visqué a la infància.
És una ciutat moderna en tots els seus aspectes, ben comunicada, amb tot de comerços, parcs i museus, escoles.. Hi predomina les cases grans amb jardins, encara que hi podem vore encara edificis construïts pel personal nord-americà i llurs famílies. El centre neuràlgic el conforma una cruïlla de carrers, amb l'església de Sankt Annen, prou bonica i amb lo cementiri al seu redòs. A la cantonada oposada hi ha el que era un antic Hostal o quelcom semblant i que era regentat pel qui tenia la concessió de la llet. Ara és un restaurant i que fa servir el gran pati, on ans hi havien les vaques i les cavalleries, de bar als estius.
Enfront hi ha uns edificis que fan de museu d'oficis agrícoles i tallers de ceràmica, llana i d'altres, a l'antiga. Al pati principal, els dissabtes encara se fa un petit mercat de productes de la terra.
I al vell mig, en una plaça ajardinada, amb un monument a la guerra, separant els dos vials del carrer Königin Luise straße, el pou de gel!!!
Només és visible la porta d'entrada, barrada, la cúpula és aplanada, i de tot plegat un no se pot fer una idea de la seua fisonomia, encara que podria ser que no fos molt diferent. De totes maneres lo terreny és molt pla, i per algun puestu devia escolar-se l'aigua de la fosa, que de quedar acumulada, acceleraria el procés de desgel i podria ser focus de malalties.
Encara que els hiverns no són molt abundants en precipitació a la plan teutona, de fred ne van sobrats. A prop hi ha unes basses naturals, però que són autèntics clots, poguer no era doncs l'aigua més adeqüada per arreplegar el gel. No seria però agosserat de que a prop hi tinguessin uns bassots poc fondus on fer gel, inclús amb una estructura de fusta per separar-los en peces i treballar amb elles més fàcilment. Al bo de l'hivern, hi podrien fer gel, un día sí, un altre també.
 |
| Campanar de la U.S. Army Chapel |
Als pous de gel en Alemanya ne diuen Eiskeller, i si mireu este enllaç, voreu que n'hi han de molt més elaborats, de més diverses estructures i molts bellament ornamentats. Vaja, que mos treien un cap en això de la indústria del gel.
 |
| Una casa típica alemanya és l'entrada del metro, per què no? |
Unaltre element interessant que podeu trobar passejant pels espais verds dels topalls, és un findling. Un findling és una pedra arrossegada pels antics glaciars, gel avall i que prové de muntanyes més o menys llunyanes. Els de la zona podríem provindre, que no en tinc ni ideia, de les muntanyes frontereres amb Txèquia, uns 200km al sud. Este el trobareu gairebé al cap del carrer Im Schwarzen Grund, que vol dir més o menys dins el forat negre, car a prop hi ha una clotada amb aiguamolls i alguna bassa prou gran. Deu pesar unes 50 tones i és un dels més grans de Berlin. Fou trobat en les obres del metro.
I res, fins aquí esta petita entrada, per recordarme que encara tinc un blog. Sé que no és una entrada gaire interesant pels meus possibles lectors, però vet aquí, que sempre s'aprèn coses noves, i jo, buscant informació per este escrit n'he après un munt.
 |
| Esquirol comú (Sciurus vulgaris) |
Fins aviat!!
És una ciutat moderna en tots els seus aspectes, ben comunicada, amb tot de comerços, parcs i museus, escoles.. Hi predomina les cases grans amb jardins, encara que hi podem vore encara edificis construïts pel personal nord-americà i llurs famílies. El centre neuràlgic el conforma una cruïlla de carrers, amb l'església de Sankt Annen, prou bonica i amb lo cementiri al seu redòs. A la cantonada oposada hi ha el que era un antic Hostal o quelcom semblant i que era regentat pel qui tenia la concessió de la llet. Ara és un restaurant i que fa servir el gran pati, on ans hi havien les vaques i les cavalleries, de bar als estius.
