dimarts, 23 de febrer de 2016

L'ARENY II


Quant te ve algu a visitar, sempre li prepares una excursió especial. Una de llarga, dura, la més completa i aspatarrant de la zona. Una excursió que no oblidarà mai, penses.

I sí, segur que no la oblidarà perque la visita en qüestió, no té cap gana de fer una excursió llarga i astragant visitant tot d'indrets que no tenen cap interés i que la deixarà baldada per tota la setmana. I és que la majoria de vegades, per no dir sempre, organitzem excursions pensant només en natres. Els nostres objectius i anhels els fem universals.


Aquell grauet perdut que enllaça una balmeta aubaga i aquell penyal que se veu des de la cantonada de les runes d'aquell mas que... Este grauet és la meravella més acullunant del globus terraqui, i evidentment quan algú (pobret) respon afirmativament a la teua proposta d'anar d'excursió plegats li hi fas pasar. Per este i per tots els altres viaranys i caminois que se puguin fer des de punta de dia, fins l'hora de treure el frontal.

La visita no torna. 

Escales de les Roca del Migdia

A vegades però tenim la sort que un contratemps inesperat ens impedeix fer la excursió que amb tanta meticulositat haviem preparat. I cal buscar una segona opció, una de ràpida, cal repassar mentalment tots els milers d'excursions que hem fet a la nostra vida i anar destriant mentres condueixes cap un lloch incert.

Al Camp, però tenim encara més sort, i quan ens passa això de que la excursió programada no se pot fer no ens cal buscar una alternativa adient a les expectatives que naltres mateixos ens havíem autoimposant. No ens cal tot això. Tota està fenyada la resolem en un segon.

                                                                                 Anem a l'Areny.