diumenge, 25 d’abril de 2010

L'ENDERROCADA

L'Enderrocada, és un tall. Un precís i espectacular tall a La serra de L'Argentera. Per la gent de Pradell és Serra de Pradell. El trau és sobretot visible desde el camp, ja que que desde Pradell el vessant puja suau i no està coronat per un cingle, com pasa a la banda de sol ixent. El pas té unes mides espectaculars. Un tall de 25metres, aplom a la cara Sud i una amplada de 150. La gent de Pradell aprofitava este trau a la Serra per fer pasar el camí de Duesaigües. Lo camí de L'Argentera penso que pasava pel Peiró, que a més de ser més baix té un traçat més fàcil. Bé, fetes les presentacions, anem a conéixer d'aprop aquest singular espai.

Després d'una nit molt dolenta. El queixal, la calor i les drogues m'estan deixant fet un drap. I per cert, estos últims anys me don la sensació, que quasi no hi ha primavera, que els hiverns són més durs que fa una dècada, però de cop s'instal.la la calor i ja no hi ha res a fer fins a l'Octubre. No sé si és una sensació només meva o algú més la té. Anem al gra, o sigui a Pradell. Però tard i malament. Últimament és sempre així, i no ho entenc. Si voleu pujar a l'Enderrocada , no patiu, no té pèrdua. En pic sigueu a l'esglèsia deixeu la carretera de La Torre i aneu a l'esquerra i avall. I abaix al Barranquet trobareu tot de pals i plafons que us guiaran.

Natros no sé com es vam equivocar. I després de perdre molt de temps intentant.ho arreglar vam fer cap al " Ventiladors", seguint el PR. Això sí, vam poguer veure una barraca de pedra seca en perfecte estat, i unaltre construcció però per un ús diferent. Potser una guixera??? Al poble n'hi ha molts topònims relacionats, i a la sortida , a tocar de la N-420 n'hi havia una de moderna, ara abandonada. Totes estes barraques, com altres que es veien a la llunyania, així com un itinerari de pedra seca no estan ressenyades al mapa piolet de la zona, com a mínim a la meva edició.
Total, que arribats a la carena anem al Nord pel mateix caire, inclús baixant algun graó a unes petits relleixos herbats penjats al cingle, i amb porta!!!!! Amb una porta per guardar el bestiar malalt, ja que tallant l'únic pas per arribar.hi l'animal no en podia sortir. Arribem per fi a l'Enderrocada. Poc abans ens hem entretingut en buscar el cocó, que surt al mapa piolet. Arrepenjats a la ombra menjem algunes viandes, i per fi prenc la medicació. Quan fa més de 5 hores que no prenc paracetamol em ve un mal de cap horrorós. Després de dinar torno a buscar, ara tot sol, el Cocó en qüestió. Tot seguint el pany de paret, de ponent, que defensa la carena al Sud de l'Enderrocada trobo un parell de metres més amunt del camí uns filferros. Segueixo este cablejat, a mena de pasamà, falcat a la pedra amb sptis, claus i algun barrot. Tot plegat debia sumar 4 metres i un parell de milers d'anys. Aquest viarany, fàcil, em porta dalt del pany i on el dibuixet de font assenyala el cocó, per tant crec que vai per la bona pista. Hi poso ganes, aguaitant cada raconet, cada pedra, enmig d'aquella selva. Pujo dalt de la carena, després torno a frec d'estimball. No hi ha manera. No he trobat el cocó o no l'he sapigut veure. Jo busco quelcom semblant al Cocó de Recules, sota la Tossa de l'Alzina. De forats d'origen vauclusià o de raconades amb cadolles n'hi ha a patades, a frec de cami sobretot, i a un i altre vessant de paret. Però amb aigua cap. Si algú que llegeix estes paraules me pot informar d'alguna cosa, o en té notícia, waypoint, foto o descripció acurada, li agrairia que me n'informés. Merci per tot.
Després, una mica molest, men vai al cantó Est per a veure si trobo la bauma dels Pastors, que marca el mapa. Ressegueixo una mica la base del cingle i ho deixo estar. Ja vai prou esgarrinxat.
Així que avall que fa baixada. Prenem lo camí excelenment endreçat per lo Benjamí de Pradell, incansable redescobridor de estos paratges, i del racons més insospitats, amén de gran escalador d'aventura. Allí mateix, al cingle sud de l'Enderrocada hi té una via. Només de mirarla ja es veu la seva gran vàlua com escalador i explorador.
Aprofito això d'internet per demanar.li si pot posar.se en contacte amb mi, ja que m'agradaria obtindre informació sobre les vies que es van obrir per totes les serres de Mestral, ja fa un temps. A la Mola, al Cavall Bernat o d'altres que hi puguin haver pels contorns. Mercés per endavant.

Doncs això, anem avall pel camí de bast, que recorre tota la vall, deixant a la dreta el tros del Benjamí, on es veu una agulla a tocar d'una gran ensulsida. Per si no té nom, que segur que en té, natros li vam posar la cafetera. Arribem a Pradell i com que lo bar està en obres anem a buscar el cotxe, que resulta que no engega!!!!!!! Total a les 8 del vespre a casa.

La excursió és de mig matí, a l'hora del vermouth, al poble, que per obres té el bar on t'hi ha la Font.Es una excursió d'hivern, o de començar d'hora. Amb el mapa de Piolet no tindreu problema per realitzar esta o d'altres excursions. Trobareu plafons, i els camins en perfecte estat, se'n cuida lo Benjamí. Ara bé, resulta una mica estrany que no hi siguin les barraques de pedra seca, i no haver sapigut trobar el cocó i la bauma dels pastors. O estic perdent l'olfacte muntanyenc, o no estan ben afinades al mapa. Segur què és lo primer. M'agradaria posar el track perquè tothom és fes una idea més exacta de la excursió, però ja vai dir que lo gps i jo no........ vaja que no. Però si teniu cap pregunta no tingueu recança a fer.la.

2 comentaris:

Joan ha dit...

Has d'anar sol per adonar-te que no ets tan bo buscant les coses, com et pensaves ...

JERKOUT ha dit...

Friso per a veure quan vagis tu solet, amb el mapa i me trobis el cocó i la barraca del pastor, allà on diu lo mapa!!! Me posis los waypoints i mels passis i així, tots feliços.