divendres, 26 de desembre de 2014

Lo MOLLÓ PUNTAIRE

Vandellós
Este any sí, Tot i que no va ser del tot fàcil, vàrem poguer amb lo Lluís i lo Joan fer la quasi tradicional Cervesa de Nadal. I allí, al vespre acordàrem per al dia següent, Sant Esteve, obviar els canelons, lo corder, i d'altre fato hipercalòric per estirar les cames.

Moleta de Genessies
Aixís que amb un mapa 1:50000 de la Serra de Llaveria editat amb motiu de la XXV Dia del Camí de Muntanya organitzat per la Secció Excta del C. F. Reddis sortim de Vandellós, decidits a assolir lo Molló Puntaire, que feia temps que ja ho havíem pujat amb lo Joan des de la banda de mar. Confiàvem suplir el vell mapa i la nul.la preparació de la sortida, amb la senyalització vertical, cada vegada més abundant i rescatant memòria e intuició excursionista de la testa. Quelcom que resultà insuficient de totes totes..
Font de Navaes
Finestra a Mas de Navaes
Per pujar a Los Dedalts, no tinguérem problema, el camí de bast és senyalitzat, evident, i serva llargues tramades d'empedrat, i al final just ans d'entroncar amb la pista que puja un fantàstic cargolet!! D'allà xanet-xanet xupant pista amb un bon solet, i xerrant (amb lo Lluís, jo ja feia dos anys que no mos vèiem!!) fem cap a Navaes on esmorzem/dinem, un brunch que diria un hispster!!!. Atipats, continuem tot revoltant per la banda sud del Molló Puntaire, en un tram on el camí passa a ser un viarany primet i dur enmig d'un paisatge esquerp superb i amb la mar omnipresent!!

Molló Puntaire

Rocam a la Portella de Xato
Fet el cim, 100 cims de la FEEC, amb una mica massa de vent per estar-hi estona continuem per un més que amable viarany que ens portaria a La Portella del Xato, a la qual no arribem i que retallem gràcies a un baixador cap a les Aubagues de l'Irla. Pista avall convenim anar a vore lo llogaret despoblat de Castelló, que estos dies és ben engalanat pel fet de representar-hi un pessebre vivent. Però arribats a La Barrancada decidim agarrar el viarany que puja altra vegada a Los Dedalts.

plàstic al camí
Sant Andreu
De primer és passa per una mena de barrancó per guanyar amb uns revolts molt macos una caseta i un aljub, encara més maco! Continua revoltant fins sortint del marges i enfilar una carena que ens porta allà a la carena principal. En aquí interpreto malament el mapa (los anys, i la falta d'entrenament no perdonen) i intentem baixar a Castelló en un coll on, evidentment, no trobem el camí. Aixís que reculem per on hem pujat al matí, i nem a fer la no menys tradicional Cervesa de Sant Esteve a Vandellós, on tothom es prepara per el primer dia de representació del pessebre.
aljub

Un dia maco de vistes, (no copsada amb la màquina), agradable pel continu xerrar i que a més, ha fet aflorar les meues mancances físiques i tècniques, cosa que agraeixo, com també agrairia si algú sap si se pot pujar de la Font del Bertran al Camí del Povet.