dimecres, 5 d’abril de 2017

BURGESS PARK

Oca egípcia (Alopochen egyptiaca)
London és una ciutat molt gran, enorme, inmensa. Terriblement inmensa. La conurbació londinenca vindria a ser gairebé com la Depressió Central Catalana. Lleida, Balaguer, Les Borges Blanques, Cervera... Perquè us féu una ideia. Una ciutat que a més a més t'engàbia per la seua ininterrompuda e inesgotable oferta consumista i cultural. Una ciutat que sempre belluga, que no descansa. Escapar de les seues grapes requereix un gran sacrifici per véncer la mandra. Com també perdre-hi temps, diners i energia. I també un esforc intelectual per creuren's que ho fem de manera natural i relaxada.

Pasqueflower (Pulsatilla vulgaris)


L'únic respir que ens ofereix als que no som especialment urbanites són els parcs. Llevat del centre neuràlgic n'hi ha per arreu. N'hi ha de totes mides i colors. Des de minúsculs parcs per criatures i pipicans fins a enormes on pegar-li la volta ja és una bona caminada! N'hi ha que estan molt ben cuidats i d'altres més deixats de la mà de Déu, d'aspecte salvatge. N'hi ha que són un continuu formigueix de gent que el travessa, que hi passeja, que fa esport, que fa brasa, que festeja, i n'hi ha de més tranquils, on sembla que estiguis sol. Estos són los menys.

Esquirol gris (Scirius carolinensis), una autèntica plaga invasora
El parc que tenim més a prop és el que resa al títol. Té un llac on la gent pesca, camp de futbol, graelles, pista de BMX, terrassa, i no sé quantes coses més. Un diumenge assoleiat és un veritable malson. Però també és un bon lloc per fotografiar fauna que no havíem vist mai i arreplegar fruits, com pomes, castanyes, prunes, gavarrons...



Cornella negra (Corvus corone)



Bernat Pescaire (Ardea Cinerea)




Saint Giles de Camberwell a on pertany Burgess Park



Un bocinet de La "City" des d'un llunyà cementiri





Oca del Canadà (Branta Canadiensis)