dissabte, 14 de febrer de 2015

PUIG de GALLICANT

Puig de Gallicant fotografiat uns dies abans des del Grau del Tomaset
La Montse i lo Cisco me van dir d'anar a escalar cap allà a Arbolí. I els vai dir que sí.

Arbolí des dels Avencs del Blai
Però el dia se va aixecar una mica rúful, una mica ennuvolat, una mica ventós, una mica mandrós, aixins que vam convéncer lo Cisco de deixar lo de escalar per diumenge, que faria més bo. Aixins que els vai portar a fer un tumet pel terme d'Arbolí, que feia ja molts dies que no hi tombava quan era un dels meus indrets preferits, per raons de proximitat.

El tumet que me vingué al cap fou per estirar les cames, i poca cosa més. Arbolí, Els Avencs del Blai, Les Deveses, Camp de Vaques..

Però aquí sen's va ocórrer de pujar al Puig de Gallicant, que és 100 cims de la FEEC. És uns dels cims principals de La Serra de La Mussara, car és l'únic que té estructura cónica, i amb un mínim de 90 metres de desnivell respecte al seu coll d'accés més elevat, situat a llevant, anomenat Els Colls. I dominant encara més el Collet dels Colls i els Plans de Gallicant als que dóna nom, i senyoreja.

Gallicant
A més del seu perfil cónic, únic a La Serra de La Mussara, el fet d'alçar-se prou allunyat del altiplà dels Motllats el fa una referència indubtable en esta banda del muntanyam. Crec que en un llibre del Doctor Aguadé, vai llegir que al cim hi havia una pedra utilitzada a l'antigor per fer-hi sacrificis ancestrals. Jo tinc una de localitzada, però no sé si és a la qual se refereix lo Doctor Aguadé.
Noguera (Juglans Regia)

I a més de tot això sobrepassa per uns pocs metres la excepcional xifra del 1000 metres d'alçada respecte al mar i per això té una etiqueta especial anomenada 1000 en este blog, corresponent a les cotes de més de 1000 metres i a més prou significatives, de les Muntanyes de Prades i Serra de La Mussara. A Montsant també ho podria fer, però póguer més endavant...


Sant Pau
D'aquí avall a visitar l'enrunat de Gallicant, del qual havia sentit molta cosa de rehabilitació de cases, però no vai veure res d'especial. D'aquí a la Font dels Prats on han netejat una parada d'avellaners malalts, de camí cap al Maset del Nadal. D'aquí a Sant pau i avall que fa baixada, ja amb solet, per escarni de Lo Cisco.






Ophrys Lupercalis, fotografiada uns dies després.
Cerveseta de rigor i a dinar a casa. Un dia ben agradable, de retrobar llochs coneguts, amb companyia magnífica.

Arbolí des de Sant Pau