diumenge, 17 de febrer del 2013

La PUNTA del SEC

Diumenge passat, 3 de febrer,  vai nar fer un tomb pel Camí dels Masos, que recorre l'ampla cingla entre les calcàries del Muschelkalk inferior i del Muschelkalk superior. L'inferior, més potent i dur, que oferix pocs indrets per traspassarlo, mentres el superior és més trencat, discontinu, feble e inconsistent.  Per cert, parlo del vessant de la Serra de La Mussara que aguaita al Camp.
fruita "exòtica"
nous insectes
És un camí-pista, que tot i no ser massa estimulant, és prou resguardat del vent, ben assoleiat i unes magnífiques vistes del Camp, a poc que tregueu el nas per una de les puntes. En esta ampla cingla s'instal.laren nombrosos masos per aprofitar els conreus que se podien establir en esta zona. Tots ells abandonats a la primera part del segle XX. I gairebé tots ensulsits menys un parell que reformats fan de segona residència.
Me vai entretindre una mica vora Mas d'en Roig i Mas d'en Voltes, dos masos al peu de la Punta del Sec i arrecerats per un turonet. Sobta que estant gairebé a tocar hi tinguessin dugues eres. No sé si compartien font, possiblement, ja que tombant pels voltants només he trobat un bassot, un pou i una possible sorgència, però tot plegat en un terreny amb molt de guix. Per ús de boca deurien fer servir l'aigua de pluja, suposo.
Mas d'en Roig

Pou
Més enllà, arribats a Mas de Somí, i esperonat per Camins Oblidats, deixo el que tenia previst, arribar-m'hi fins a La Mussara, i agarro el camí que de Mas de Somí puja a la carretera del Coll d'Alforja a La Febró. Paso vora la font, que no raja, i un cop superat una mica més dret els primers bancals, el camí comença a pujar d'una manera serena el coster. Feia temps que no feia un camí tan maco, dels que no coneixia. Prou fressat per pasar còmode però amb la sensació de que és un camí poc transitat, ni les motos. Fullaraca en alguns bocins enlloc de la pedra solta habitual. M'agradat molt, moltíssim, tot i que quan te doncs compta arribes a la carretera. Una agradable sorpresa.
Font de Mas de Somí


el Portell
En aquí, al Portell, amb el recorregut estroncat, i sense masses opcions per rependre'l fai cap al cotxe, que tenia aparcat a Les Pinedes (Castillejos pels més moderns). De seguida però me desvio per pujar a la Punta del Sec. És una punta que treu pit cap al Sud. Des de sota hi té certa presència, des de dalt és una lleu pujada.
Les Pinedes, La Devesa, el Puig de Gallicant, el Montsant
El cim, desembarassat, ofereix magnífiques vistes a totes bandes. El vent però no me deix fer.me l'autofoto ni estar tranquil. Esta muntanya devia pertànyer a Cal Sec, de la Mussara. Ara bona part està encerclada per una tanca ja que era allí on se feien pràctiques de tir amb els canons. Ja fa una colla d'anys hi vaig pujar per la cresta sud, mig grimpant, tota una imprudència.
D'aquí al cotxe sense entrebancs on aprofito el temps sobrer per recollir buscalls i aguaitar com van les orquídees.
 

4 comentaris:

Unknown ha dit...

Un pic arribats a dalt la Serra pels Garrigots, s'ha de mirar si queda algun rastre de camí que baixava cap a la Rasa dels Descarregadors i pujava cap lus masos del Lluc i del Cintet...

Sempre m'ha fet cosa els voltants de la punta del Sec i el mas del Roig per lo de les bombes. Suposo que de la pista en avall no hi ha problema.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

M'agrada acompanyar-te, ni que sigui virtualment, en aquestes descobertes.

JERKOUT ha dit...

Rafel, diuen que de tant en tant, alguna queia cap a Les Guilletes. Jo mateix fa tres anys vai avisar als mossos que en una cova sota la pista hi havien obusus enquestats. Els artificiers sel's van emportar. Havien sigut llençats sense explosiu, només per fer punteria. La vritat és que jo per aquells verals hi passo massa alegrement..

JERKOUT ha dit...

Xiruqueru!!!!!! que a mi m'agrae caminar sol!!! és broma, la teua companyia és ben grata!