La FORADADA

Del Barranc de la Foradada, de la capçalera del Siurana, a La Febró. Hi he fet cap sense volguer-hi. Avui no tenia res al cap però com que quan m'he aixecat he vist que estava núvol, pos per amunt a aprofitar la fresca. He aparcat als Plans de la Mussara. He començat a caminar amb una mica de fred que no m'esperava, i és que fins migdia no m'hi tret el jersei.

He agarrat lo camí de la Font del Pla al Mas del Pou. L'aigua d'esta font no és bona per veure, però a La Mussara, a part de regar, quan gelava la empouaven al Mas del Pou. Això els Mussarencs ho explicaven amb un somriure sota el nas. Esta aigua que no val res, doncs pels de Reus!!!! Us recomano el llibre sobre el tràfec de gel del mestre Ramon Amigó.

Del Mas del Pou he agafat el camí de Capafonts, fins dalt la Serra del Pou, he creuat la pista que recorre la serra i ja per avall per pistotes boscanes, fins al Barranc de la Foradada, prop ja del Cingle del Barret. Aquí m'he dedicat a buscar la Cova Ninyola, que me pensava que de l'altra vegada que vai estar la tenia localitzada. Pos no. Si algú me pot dir com és ho agrairé. Mercés per endavant.

Allí he agafat el viarany, fitat, que porta a la Creu Trencada, però en creuar el Comellar del Joanet, m'he parat a esmorzar en un camp d'alls salvatges. Aquí he vist unes fites que marxavem comellar avall. Les fites s'han acabat, (o les he perdudes) però el comellar, no, o sigui que he continuat, i al cap de poc he trobat una font d'aigua fresca i neta. Com que no està arranjada poguer dir.li millor aiguamoll. Caldrà però esbrinar si en època d'estiu raja. Cal destacar que la seca ha mort bona part dels boixos dels motllats. Caminar entre cadàvers no és massa agradable.

He continuat avall fins arribar a un salt de 50 metres, espectacular però impossible de seguir. Aquí és on he decidit nar a vore si trobava La Foradada, ja que hi era aprop, però no savia on. Esta foradada queda ben retallada quan de La Febró camines cap a la carretera. Després, però desapareix.

Hi he arribat!!!! Tot i que he nat sense camí tota la estona no se pasa malament. La màxima dificultat és no saber on vas, perquè no és fins poc metres ans que te la trobes. Ho he celebrat com si hagués fet la conquesta del Pol Nord, però com veieu en la foto la gent de Tivissa se m'ha adelantat. Si algú vol que li expliqui com he arribat a La Foradada que m'hi faci un comentari que ho explicaré, que és bastant llarg (d'explicar).

Feta la foto de rigor i més content que un gínjol torno a buscar el Comellar del Joanet. Pujo a la pista que travessa els Motllats i d'allí a la Creu Trencada on hi havia una bona florida d'orquídees, crec que Orchis Mascula, però quan m'ho confirmi l'expert ja li posaré una entrada individual. Pos no, eren Olbiensis.

He guaitat a vore si de la Creu Trencada algú havia netejat el camí de Capafonts a La Mussara. No veient rastre he seguit endavant fins agafar aquell caminoi que surt allà on el mapa Piolet diu "Coll de la Tina". Abans era un viarany simpàtic i agradable, poc fressat. Ara algú l'ha repelat innnecesariament, i les motos l'han destrossat. De totes formes és lo més semblant al camí de Capafonts a La Mussara, i estalvia temps i diners. I la part boscana està encara molt bé.

Així que per aquest viarany he arribat directe allà on tenia el cotxe, i avall que feia tard a dinar. Un matí aprofitat. Repeteixo, si algú me pot explicar com és i on està la Cova Ninyola, agraït.

I diumenge com que havia d'estar a dinar a Reus, vai nar amb l'Hilari i una gentada més a vore orquídees. Res massa excitant, però encara vai poguer aprofitar per fer el Camí de Les Planes, on destaquen els bonics barranquets que baixen cap al Riuet d'Arbolí.

I de les orquídies, 9 espècies en total, aniré fent una entrada personal, però només de les fotos que hagin sortit mig decent. Constatar que les orchis són un maldecap extraordinari i per tant prego benevolència si no l'encerto massa.