El RACÓ dels BOIXETS

Dos dies després de fer cap a vore lo Faig Pare, ens vam apropar a La Morera de Montsant. Fugíem d'un dia rúfol, fred i ventós que ens va aconsellar desistir de fer una cresteta. Així doncs bastant tard enfilem el camí que puja als graus del Montsant. La ruteta escollida és una clàssica curta i disfrutona. Barrots, cinglera i retorn per Carbassal i lo camí dels Fareus. Si voleu quelcom de esta ruta demaneu sense contemplacions.

Jo només destacar el sorprenent espectacle que ens tenia preparada la solana del Montsant. I és que vam enxampar els aurons (o bledes, si algú me pot explicar la diferència??? agraït) d'un roig incandescent espectacular- Fins i tot, jo, que sóc daltònic en vai disfrutar, perquè a més eren exemplars aïllats i molt ben formats que destacàven esplendorosament de la verdor de les altres espècies. Destacar sobretot el Racó dels Boixets, on uns quants escaladors desafiàven la verticalitat i el fred arrapats al gris conglomerat mentres a sota seu multitud d'aurons acalentaven la raconada.

Demano perdó al Montsant per les fotos que penjo i li don les gràcies per l'espectacle.

L'ESPINAL de la PORTELLA de la CALÇA

I és que ja fa una colla de dies vam nar a vore aquest bonic arbret. Bé, no era el live motive, però és que posar com a títol el Faig Pare del Retaule era massa fàcil. Tot i que no és un arbre monumental, és una petita joia que no cal deixar de visitar, sobretot venint de les Faixes Tancades. Ja que després de l'esforç i la concentració que requereix este camí arribar a aquella plaça verda i suau amb l'espinal al bell mig acaronat pel sol és de una meravella indescriptible.

L'itinerari que vam fer va ser el més diferent possible al preparat pel company Joan, el capo de la excursió. I és que seguir un gps és avorridíssim. En Joan s'ha acostumat a fer.ho així, i ja, a la edat que té serà difícil fer.lo entrar en raó. Però el gps té unaltre munt d'aventatges i si voleu sàpiguer exactament què vam fer, millor guaiteu per qui: http://joanmupi.blogspot.com/2010/10/casetes-velles-mas-del-saro-canal-dels.html

Vam pasar de fer una excursió semiturística per visitar els tres arbres monumentals dels topants, a resseguir un itinerari magnífic, ple de racons i raconets, on només la intuició i les ganes de descobrir nous esguards ens feien avançar enmig de la espessor. Algunes de les recomanancions dels topants.

Ens vam apropar fins a la Portella de Saro, (si algú hi ha baixat ens podria fer cinc cèntims?) amb el seu bosquet amb el seu faig gros, amb un teix i un grèvol a la seua vora, i unes vistes com il faut!!! Recomano qualsevol dia que esteu pels topants fer la sendera que puja a Mas de Saro, entre la Portella de la Calça i la Vallcanera Selestina. Li dona el contrapunt ideal al que després serà el recorregut pel barranc del Retaule. Ah!! i quan sigueu a la Vallcanera Selestina, no deixeu per res del món apropar.vos a Les Mirandes. Indescriptible.

Quan ja enfilàvem la pista del retaule, una marca roja, i una fita a mà esquerra ens van fer pujar la mosca al nas. Vam continuar durant uns metres, però finalment no ens hi vam poguer ressistir. Marxa enrera fins la fita i per avall que fa baixada. Camí excelentment fitat que després de perdre desnivell suaument, en un portell espectacular davalla fort fort per la canal dels Burros (topònim que vam esbrinar ja a casa). Encara que el topònim parli de canal, el camí és molt bo, baixant per un lloc increïble sense cap mena de dificultat. Sortint de la canal i flanquejant a la dreta, el camí malhauradament entra en terreny cremat (fa bastant d'anys però) i llavors és perd una mica la traça havent.se de guiar només per les fites. Natros en vam posar unes quantes, és feina de tots que este bell camí no és perdi. El tros final és bastant lleig i surts a la pista de La Fou més avall del desitjat, però en un quart ja érem al collet d'Herba-Savina, on hi ha una cadena que impedix l'accés als cotxes més amunt.

D'aquí fins al final, només disfrute, Pi Gros, Font del Retaule, on vam dinar, Fageda del Retaule, Faig Pare... llàstima que sóc daltònic i això dels matissos i dels colors no...

Gran excursió, de la qual només li va faltar una mica de sol al capvespre, perquè la fageda sen's mostrés en el seu màxim esplendor.

Perdó per les fotos que no fan cap mena de justícia del que vàrem gaudir.