L'ESTARTIT

Un centre turístic envaït de gavines. Gavians argentats crec. Uns ocells oportunistes que tan els dona per empipar els gats com destrossar els tubs de l'aire condicionat. I ni pensar.ho de deixar menjar a la terrassa!!!! no vos les treuréu de sobre. Durant estos dies m'he posat lo trajo de gavina i he copiat la seva manera de viure.

Divendres passat, l'últim dia. Aprofito el dematí i tot sol vai a fer un tomb per la contrada. Bàsicament és pujar als penyals que dominen el poble. Rocamaura i Torre Moratxa. I per este ordre.

La pujada a la Roca Maura és dreturera per un caminoi sobre la roca nua. Un camí molt runnner. Dalt trobarem un munt de ferralla i boniques vistes de la contrada i de la mar, i de la gran masada de la Torre Ponça. Se baixa vértex enllà damunt el rascler fins el coll que hi queda al Nord i que dona accés a la Torre Moratxa, encara q per inet he trobat que lo nom original fora Torre Borratxa, i a mi, ho sento, este últim topònim me fa més gràcia.

La torre en qüestió encara hi és, i en prou bon estat. Pel que sembla és una torre de guaita de l'edat mitjana que servia per avisar als habitants de la plana l'arribada dels pirates. Això sí, a mi pel seu aspecte i l'orifici del sostre me recorda més a un forn de calç.

Continuant al Nord arribem a Coll de Taians on ja decantem per avall i cap a mar. El camí més fressat, no el de la pintura, és una pista de biketrial, o quelcom semblant.Però vaja de seguida serem en una urbanització i avall avall pasant per la ermita oblidadísssima de Santa Clara.

Acabada la caminadeta, acabades les "vacances". Cap a Alforja amb la sensació que he desconectat, però també reflexionant en què tampoc me feia falta. Un lloc per fer vacances però sense massa interés ni gràcia on el més emocionant ha sigut creuar el Ter just per la seua desembocadura. L'únic que m'atreveixo a recomanar.vos.