CAP-ROIG. L'AMPOLLA

I com que feia tanta calor ens vam acostar a la platja.

Vam escollir, el bocí de costa entre L'Ampolla i L'Ametlla de Mar, en la que hom podria qualificar com el tram de costa més "salvatge" de la Catalunya Nova. Si descomptem amb lo Delta de l'Ebre, és clar.

Vam sortir de L'Ampolla seguint el camí de ronda. Vam recorre un bocí indeterminat, fins que ens va semblar que ja era de banyar-se. L'aigua no era tan calenta com m'imaginava.

De seguida vam haver de tornar per arribar a dinar a l'hora de dinar. I és que vam fer molt poc camí. Ni tan sols vam arribar al Barranc de Cap Roig, que és el que fa partió amb lo terme del Perelló. Només vam caminar una cinquena part de la costa que separa L'Ampolla de L'Ametlla de Mar.

La inesperada i sorprenent abundància de rodabasses, i un pop juganer ens van distreure del nostre ja de per si calmós caminar.

TORRE del PORT de CAMBRILS

Un dia d'estos vam baixar a vora al mar, a Cambrils, per allò de païr, i de pas fer quatre fotos. Però clar a l'hora que t'aixeques de taula en estos dinars més algun imprevist va deixar el passeig més fotos en un no res.

Només vai ser a temps de fer una de les torres de Cambrils, La Torre del Port, que com diu lo link ara és un edifici del Museu, però fou una torre construïda per vigilar els atacs del pirates, quan el mal venia de mar i no de terra endins.

Radera, sobresurt el poc encertat campanar de l'esglèsia de Sant Pere, al bell mig del nucli antic de pescadors. Aprofito per enllaçar-vos un blog dedicat exclusivament a Campanars, de l'inesgotable Màrius Domingo.

cada matí, els estornells esperen amb estoïcitat l'arribada del primer raig de sol

que a Alforja, a l'hivern, surt darrera Els Cabreïns

I quatre afotus més per fer la gràcia. Fins la propera que espero que sigui més reeixida.

CALA FERRIOL

Dimecres passat ens vam decidir per anar a banyarnos una cala de la abrupta costa que conforma el Massís del Montgrí. Una serra plana i despullada, paralela a la costa uneix L'Estartit i L'Escala. La recorre una pistota d'on surten els viaranys per accedir a les diferents cales. Crec que totes elles minúscules i pedregoses.

Anacamptis Pyramidalis

En principi ens vam decidir per la Cala Pedrosa, però en arribar-hi vàrem tindre una sorpresa. La brigada que neteja els camins, tots ells ben fressats, estaven FENT FOC!!!

No en dubto de la profesionalitat de la brigada, ni de les precaucions que van pendre, però no hi ha més manera d'eliminar els residus vegetals??? Sobretot pensant en el tipus de vegetació dels voltants. Natres vam sortir d'allà cames ajudeu-me perquè si per casualitat lo foc els hi hagués marxat, no hauríem tingut cap mena d'escapatòria.

Cala Pedrosa

Ens vam dirigir cap a la següent caleta, la Ferriol, que dóna títol a l'entrada. Vàrem suar de valent la cansalada per tornar a guanyar la part alta de la serra. Allà vam veure uns forestals que se miraven lo fum des de lluny i que després de parlar amb natres, van baixar a vore lo què.

Cala Ferriol

Natres també de baixada però a la Cala Ferriol, per un fort pendent. Ja instal.lats a la cala ens va ser impossible banyarnos amb tranquilitat. Uns còdols punyeteros, l'aigua freda, i alguna medusa ens ho van desaconsellar. Això sí, vam estar la mar de fresquets a l'ombra i vam disfrutar de vore les algues i peixets en l'aigua cristal.lina. Fins i tot vam vore bellugarse una estela marina, estrella del camuflatge.

Ophrys Apifera, la més riallera de les Abelleres

Vàrem retornar a casa tot passant pel conegudíssim GR.92. Pel que vam veure, la travessa del Massís del Montgrí per este sender, és bàsicament pistota lletja o rascler. I sense ombra. Gens recomanable a l'estiu.