dimarts, 23 de febrer del 2016

L'ARENY II


Quant te ve algu a visitar, sempre li prepares una excursió especial. Una de llarga, dura, la més completa i aspatarrant de la zona. Una excursió que no oblidarà mai, penses.

I sí, segur que no la oblidarà perque la visita en qüestió, no té cap gana de fer una excursió llarga i astragant visitant tot d'indrets que no tenen cap interés i que la deixarà baldada per tota la setmana. I és que la majoria de vegades, per no dir sempre, organitzem excursions pensant només en natres. Els nostres objectius i anhels els fem universals.


Aquell grauet perdut que enllaça una balmeta aubaga i aquell penyal que se veu des de la cantonada de les runes d'aquell mas que... Este grauet és la meravella més acullunant del globus terraqui, i evidentment quan algú (pobret) respon afirmativament a la teua proposta d'anar d'excursió plegats li hi fas pasar. Per este i per tots els altres viaranys i caminois que se puguin fer des de punta de dia, fins l'hora de treure el frontal.

La visita no torna. 

Escales de les Roca del Migdia

A vegades però tenim la sort que un contratemps inesperat ens impedeix fer la excursió que amb tanta meticulositat haviem preparat. I cal buscar una segona opció, una de ràpida, cal repassar mentalment tots els milers d'excursions que hem fet a la nostra vida i anar destriant mentres condueixes cap un lloch incert.

Al Camp, però tenim encara més sort, i quan ens passa això de que la excursió programada no se pot fer no ens cal buscar una alternativa adient a les expectatives que naltres mateixos ens havíem autoimposant. No ens cal tot això. Tota està fenyada la resolem en un segon.

                                                                                 Anem a l'Areny.


dissabte, 20 de febrer del 2016

PUIGCERVER


Fa dies que tombo per verals més o menys coneguts, més o menys apamats, més o menys nets.

I ja fa  molts dies que no fai cap entrada, així que he decidit unirles, concentrarles, resumirles, amb unes poques fotografies i algun enllaç. Vet aquí la primera.


Font de L'Hort de Puigcerver

Dos camins hem pujat a Puigcerver, una amb núvols i una mica de pixarrina al començar, i un altre amb un dia aspatarrant, massa i tot.



camí fet aixaragall

Els dos dies, ruta iguala. Alforja, Coll del Mort, Mas de les Olles, Hort de Puigcerver,(on han recuperat la font pel gaudi de tothom i on feinejen per tornar a pujar l'aigua a Puigcerver. Ermita. Dir que malhauradament lo camí, saulonenc en la seva majoria, cada vegada està més atorrentat gràcies a la inestimable col.laboració de trànsit rodat. Amb motor o sense.

Ridícula barrera, MFP (Malversació Fons Públics)

També dir que no vam matinar gaire i que a Puigcerver, on hi ha servei de bar els cap de setmana i festius, vam disfrutar d'un esmorzar a deshores, un brunch que diuen avui, però sense exquisideses ultracomplicades.Tot el contrari, menjar del terreno. Fèsols, cansalada, butifarra negra, corder... i vi del terreno, és clar.

divendres, 19 de febrer del 2016

FARENA i PRADES

Farena


Totxanes allà a la Roca del Gringol
MFP













Un dia vai poguer, després de llargues gestions tenir el plaer d'anar d'excursió amb una colla que conec del facebook. El recorregut fou massa aubac per poguerlo disfrutar al bo de l'hivern. I més començant a caminar a l'hora de dinar!!!
Roca del Gríngol i bassot per recullir l'aigua al rocam de la vora

Guiats per l'amo del Restaurant Brugent, vam fer un recorregut tot baixant pels Esclots, amb uns teixos magnífics, que sembla que ningú gaci cas, (ara que tothom sel's estima tant) i uns camins de bast maquíssims,per baixar al Brugent, per resseguirlo i pujar a Farena, on vam fer un espectacular dinar/berenar al ja anomenat restaurant. D'aquí, ja només ens calgué el frontal per tal de pujar a buscar els cotxes.
Vértex geodèsic

Tot i la duresa del recorregut, els ànims, la conya, i el bon humor en feren un dia extraorinari. Mil gràcies per acompanyar-vos. Valgui la foto de portada, la de Farena per il.lustrar esta sortida.


Pi recargolat a tocar de La Torre
I un altre dia amb un company, vam fer el tomb més típic i tòpic sortint de Prades, però no per això menys maco. I a més vam enganxar un dia radiant!!!!
Tossal de la Baltasana, 100cimsICC, sostre comarcal, i 1000.

Prades, ermites (passant per La Foradada), Coves del Perotis o del Pere Roig, Roca del Gríngol (on han trobat uns enterraments medievals), La Torre, Bosc de Roure Reboll, Prades.
Cova del Perotis

Una excursió realment inmensament plaentera.


Lo Picorondan

divendres, 5 de febrer del 2016

MAS de MONTCLúS




A Cardó,

Hi he fet cap amb lo Joan  i el seu company habitual de sortides, lo Josep Maria.

Vessant de Ponent de Roca Roja, poguer dita aixins quan l'il.lumina lo sol de la Franja
A Cardó hi havia nat alguna que altra vegada, però mai per esta banda, una sorpresa prou agradable.

Font de Calces

Lo Mas està en un indret espectacular al camí de Benissanet, en uns grans faixans que trenquen la monotonia de rocam, terrreny aspre, rocalla, erms i més rocam de les serres que vessen a L'Ebre.

Roca Melera

Anar amb lo Joan i companyia té moltes avantatges,
Lo Joan
Lo Josep Maria


La primera és que pots posar-te al dia ràpidament de tot el noticiari politic encara que faci tres anys que visquessis a una aldea remota de Burkina Faso. Això sí, sense grans escarafalls ni encaparrades, ans al contrari, ironia i conyeta i alguna paraula gruixuda de tant en tant, que ajuda a riure's de tot plegat.
Puig de l'Agulla
Encara que ben pensat no sé si pels temps que corren és gaire positiu assabentar-se de estos temes.

Santa Anna

El segon és que lo Joan té la excursió molt ben programada i no cal patir per res. Si hi sumem que lo ritme és prou calmós, doncs només queda concentrar-se tranquilament en disfrutar de la natura en tota la seua explendor, un luxe.




I tercer i més important i útil, especialment per a mi, és que lo Joan fa un reportatge exhaustiu i de qualitat al seu blog, i així jo m'estalvio una fenyada.


Punta de Les Ortigues, proper objectiu

Lo reportatge en qüestió el trobareu en aquí.


http://joanmupi.blogspot.com.es/2016/02/antic-balneari-de-cardo-mas-de-monclus.html

Aixins que jo penjo quatre afotus per autoil.lustrar-me i au, a fer el sopar!!












Bueno sí, perdoneu, sí que volia dir una coseta. Voldria només remarcar quelcom que lo Joan detalla al seu blog. Me refereixo al fet que sap més greu encara trobar-se brutícia i malifetes a la muntanya provinents d'usuaris als que fora lògic que ens unissin certes afinitats, i amb qui compartim un vehicle en comúlus camins de bast.




De veritat que sense cap remei a la vista, hom comença a desentendre's del usuari habitual de la muntanya i a entendre massa bé, (malhauradament) el noticiari polític del país.