Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Serres de Mestral. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Serres de Mestral. Mostrar tots els missatges

dimarts, 23 de febrer del 2016

L'ARENY II


Quant te ve algu a visitar, sempre li prepares una excursió especial. Una de llarga, dura, la més completa i aspatarrant de la zona. Una excursió que no oblidarà mai, penses.

I sí, segur que no la oblidarà perque la visita en qüestió, no té cap gana de fer una excursió llarga i astragant visitant tot d'indrets que no tenen cap interés i que la deixarà baldada per tota la setmana. I és que la majoria de vegades, per no dir sempre, organitzem excursions pensant només en natres. Els nostres objectius i anhels els fem universals.


Aquell grauet perdut que enllaça una balmeta aubaga i aquell penyal que se veu des de la cantonada de les runes d'aquell mas que... Este grauet és la meravella més acullunant del globus terraqui, i evidentment quan algú (pobret) respon afirmativament a la teua proposta d'anar d'excursió plegats li hi fas pasar. Per este i per tots els altres viaranys i caminois que se puguin fer des de punta de dia, fins l'hora de treure el frontal.

La visita no torna. 

Escales de les Roca del Migdia

A vegades però tenim la sort que un contratemps inesperat ens impedeix fer la excursió que amb tanta meticulositat haviem preparat. I cal buscar una segona opció, una de ràpida, cal repassar mentalment tots els milers d'excursions que hem fet a la nostra vida i anar destriant mentres condueixes cap un lloch incert.

Al Camp, però tenim encara més sort, i quan ens passa això de que la excursió programada no se pot fer no ens cal buscar una alternativa adient a les expectatives que naltres mateixos ens havíem autoimposant. No ens cal tot això. Tota està fenyada la resolem en un segon.

                                                                                 Anem a l'Areny.


divendres, 5 de febrer del 2016

MAS de MONTCLúS




A Cardó,

Hi he fet cap amb lo Joan  i el seu company habitual de sortides, lo Josep Maria.

Vessant de Ponent de Roca Roja, poguer dita aixins quan l'il.lumina lo sol de la Franja
A Cardó hi havia nat alguna que altra vegada, però mai per esta banda, una sorpresa prou agradable.

Font de Calces

Lo Mas està en un indret espectacular al camí de Benissanet, en uns grans faixans que trenquen la monotonia de rocam, terrreny aspre, rocalla, erms i més rocam de les serres que vessen a L'Ebre.

Roca Melera

Anar amb lo Joan i companyia té moltes avantatges,
Lo Joan
Lo Josep Maria


La primera és que pots posar-te al dia ràpidament de tot el noticiari politic encara que faci tres anys que visquessis a una aldea remota de Burkina Faso. Això sí, sense grans escarafalls ni encaparrades, ans al contrari, ironia i conyeta i alguna paraula gruixuda de tant en tant, que ajuda a riure's de tot plegat.
Puig de l'Agulla
Encara que ben pensat no sé si pels temps que corren és gaire positiu assabentar-se de estos temes.

Santa Anna

El segon és que lo Joan té la excursió molt ben programada i no cal patir per res. Si hi sumem que lo ritme és prou calmós, doncs només queda concentrar-se tranquilament en disfrutar de la natura en tota la seua explendor, un luxe.




I tercer i més important i útil, especialment per a mi, és que lo Joan fa un reportatge exhaustiu i de qualitat al seu blog, i així jo m'estalvio una fenyada.


Punta de Les Ortigues, proper objectiu

Lo reportatge en qüestió el trobareu en aquí.


http://joanmupi.blogspot.com.es/2016/02/antic-balneari-de-cardo-mas-de-monclus.html

Aixins que jo penjo quatre afotus per autoil.lustrar-me i au, a fer el sopar!!












Bueno sí, perdoneu, sí que volia dir una coseta. Voldria només remarcar quelcom que lo Joan detalla al seu blog. Me refereixo al fet que sap més greu encara trobar-se brutícia i malifetes a la muntanya provinents d'usuaris als que fora lògic que ens unissin certes afinitats, i amb qui compartim un vehicle en comúlus camins de bast.




De veritat que sense cap remei a la vista, hom comença a desentendre's del usuari habitual de la muntanya i a entendre massa bé, (malhauradament) el noticiari polític del país.




diumenge, 22 de febrer del 2015

CATALUNYA


Del 22 de desembre al 22 de febrer, aproximadament, vai estar per casa. Me vai trobar amb gent del terreno que feia dies que no veia, i amb gent de fora que venia a vore el meu país, d'aquí el títol.

http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/01/lo-bolet-de-fraguerau.html
Vai intentar ensenyar als de fora una petita part representativa del "meu" país, perque si volien entendre de com sóc, i el perquè parlo com parlo quan explico com és ca meua.

Amb la colla de les orquídies vam anar a pasturar un dia, la primera, una Ophrys Lupercalis
No sé si ho hauré fet bé, unes poques fotos perque opineu si voleu.
http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/01/lo-mollo-puntaire.html
Montsant és allà on ens hi vam atasar més sovint.


Camí dels Fareus

Dugues noies de paisos més freds surpreses que a prop de BCN es pogués trobar neu i gel. Clot del Cirer.
Visitant Scaladei, La Morera, Cornudella, Sant Joan del Codolar.. amb el Montsant omnipresent


Sempre acavàbem el capvespre a Siurana




Foto d'Isabelle

Foto d'Ashlie, des del Castell, que mai havia entrat.



Foto d'Ashlie



Foto d'Ashlie
Una visita va coincidir amb la nevada de l'hivern, i vam anar a vore la neu i Prades i després ens vam acalentar amb tripa i fesòls a Cornudella.
Sant Antoni, camí de l'Abellera


La Foradada
D'excursió un dia pels andurrials més apamats per mi, tot visitant Gallicant, un dels indres dels quals he tingut més notícies i més diverses éssent fora.


http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/02/puig-de-gallicant.html
Amb lo Cisco també vam anar a escalar i amb lo Carreteret també, gairebé un miracle tot plegat, a fer dos de les vies més indispensables (al meu entendre) de les muntanyes que envoltent el Camp de Tarragona

http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/03/la-cursetista-la-penya-roja.html


http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/01/lagulla-de-la-covallonga.html
Lo dia 1 de Gener, després d'uny d'absència ens vam atansar a La Mola, i també un altre dia a Flix.

Un dia vam anar a lo salvatge Oest, i és que me tiren més les terres aspres del Matarranya que l'industrialitzat pre-litoral català.
Sempre ve de gust trapassar el Pont de Vallderoures


I pujar a Les Roques de Benet per veure un munt deterreno i unes poques cabres.


Capra pyrenaica hispanica




I com no, Barcelona atracció turística pels defora, malson pels de casa.

Especial atenció al Barri Gòtic i a la Catedral, que és xula de debò...



























L'altre catedral. Esta més impressionant per fora


la Casa de Les Punxes??


Salesians?? allà a la Rambla Aragó?
I també surprès del parc Güell, no pel conjun monumental que no vam visitar, si no per la seua situació, tant aprop del centru i amb bones vistes, me va agradar..
I també vam visitar un ratu als pelacanyes, sempre m'ha agradat l'entorn de la catedral de Tarragona.



I també té mar...

I també valgui la foto d'ací més avall per il.lustrar totes els altres tomets que hem fet sense màquina de fotografiar, especialment pels bars, tot esmorzant, xerrant, bebent...

Un minúscul cactus agraeix el bo de l'hivern per fer una floreta, al jardí casa ma iaia.
Gràcies a tots per estos dies tan macus.