CALA FERRIOL

Dimecres passat ens vam decidir per anar a banyarnos una cala de la abrupta costa que conforma el Massís del Montgrí. Una serra plana i despullada, paralela a la costa uneix L'Estartit i L'Escala. La recorre una pistota d'on surten els viaranys per accedir a les diferents cales. Crec que totes elles minúscules i pedregoses.

Anacamptis Pyramidalis

En principi ens vam decidir per la Cala Pedrosa, però en arribar-hi vàrem tindre una sorpresa. La brigada que neteja els camins, tots ells ben fressats, estaven FENT FOC!!!

No en dubto de la profesionalitat de la brigada, ni de les precaucions que van pendre, però no hi ha més manera d'eliminar els residus vegetals??? Sobretot pensant en el tipus de vegetació dels voltants. Natres vam sortir d'allà cames ajudeu-me perquè si per casualitat lo foc els hi hagués marxat, no hauríem tingut cap mena d'escapatòria.

Cala Pedrosa

Ens vam dirigir cap a la següent caleta, la Ferriol, que dóna títol a l'entrada. Vàrem suar de valent la cansalada per tornar a guanyar la part alta de la serra. Allà vam veure uns forestals que se miraven lo fum des de lluny i que després de parlar amb natres, van baixar a vore lo què.

Cala Ferriol

Natres també de baixada però a la Cala Ferriol, per un fort pendent. Ja instal.lats a la cala ens va ser impossible banyarnos amb tranquilitat. Uns còdols punyeteros, l'aigua freda, i alguna medusa ens ho van desaconsellar. Això sí, vam estar la mar de fresquets a l'ombra i vam disfrutar de vore les algues i peixets en l'aigua cristal.lina. Fins i tot vam vore bellugarse una estela marina, estrella del camuflatge.

Ophrys Apifera, la més riallera de les Abelleres

Vàrem retornar a casa tot passant pel conegudíssim GR.92. Pel que vam veure, la travessa del Massís del Montgrí per este sender, és bàsicament pistota lletja o rascler. I sense ombra. Gens recomanable a l'estiu.