TORRE del MANUEL

Després del tumultuós, sediciós, il.legal i sobretot i per damunt de tot trist i estressant 1 d'Octubre de 2017 a Catalunya calia, i amb urgència, retrobar-nos amb tot allò que ens havien manllevat una gent fosca i malcarada. Aquell dia, la nostra ànima, o almenys la meua, fou ferida de gravetat. I per sempre.

Pi de Les Planes

El desencoratjament i la desesperança foren aclaparadores. Tot allò que mai havíem malsomiat va passar. Aquella creença en una societat lliure i tolerant, consumista i egoista de ben segur, però mai violenta, ni rabiosa, ni venjativa, fou esquinçada per aquella gent, aquella gent que truca de matinada.

Tot això ho escric ara, el dia de Nadal, i per això hi he pogut reflexionar, intentar comprendre, posar mots prou escaients en un dia on l'angoixa més profunda, la temor i la impotència s'aferraren massa fort al meu ésser.

Sargantana ibèrica (Podarcis hispanica)

Pot ser per això, al dia següent calia retrobar-se amb quelcom que encara fos dempeus. Quelcom sòlid, ferm, que ens ajudés a refer-nos de tot allò que ens havia fet trontollar, i de quina manera!!!

Sense pensar-hi, ja dic que estes reflexions les fai ara, amb certa tranquil.litat, vam anar a vore com estava la Torre dels Moros, allà a Gallicant.

Bruixa (Brintesia circe) o Faune gran (Hipparchia fagi)

Férem una excursioneta per verals molts trepitjats, molt visitats, molt nostres. Ens calia reconfort. I què millor que tot aquell paisatge que forma part del nostre patrimoni sentimental, que el sentim com a nostre, fermament arrelat a la nostra existència, de la nostra pertinença a una societat, que mantes vegades se'ns mostra com en el cas del dia anterior extremadament ferotge i cruel.

La sortida fou tranquil·la i plaentera, relaxada, acaronats per un càlid sol de finals d'estiu, on com veieu a les fotos vam trobar prouta fauna, vam menjar fruits de bosc i fotografiar l'orquídia més tardana, la Spiranthes spiralis.

Abans d'arribar-nos al Gorguet ens vam atansar a la Punta del Solà del Manuel per esguardar d'allà estant tot lo terreno que des d'allà se pot contemplar, i que és molt!!!

Una bona pessigada de l'antic terme de Siurana, amb el trau del Carcaix radera del trau del Siurana

La Moleta del Mas de Porrera s'erigeix demunt dels Socarrats, i el balç del Riu Siurana

La Desenrocada dels Castellans en primer terme i La Mola de La Febró al fons, al curs alt del Riu Siurana

I després sí ja reomplir-nos de joia. La Torre dels Moros, o més ben dit, la Torre del Manuel serà sempre nostre.

                                                               BON NADAL!!!

CATALUNYA

Del 22 de desembre al 22 de febrer, aproximadament, vai estar per casa. Me vai trobar amb gent del terreno que feia dies que no veia, i amb gent de fora que venia a vore el meu país, d'aquí el títol.

http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/01/lo-bolet-de-fraguerau.html

Vai intentar ensenyar als de fora una petita part representativa del "meu" país, perque si volien entendre de com sóc, i el perquè parlo com parlo quan explico com és ca meua.

Amb la colla de les orquídies vam anar a pasturar un dia, la primera, una Ophrys Lupercalis

No sé si ho hauré fet bé, unes poques fotos perque opineu si voleu.

http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/01/lo-mollo-puntaire.html

Montsant és allà on ens hi vam atasar més sovint.

Camí dels Fareus

Dugues noies de paisos més freds surpreses que a prop de BCN es pogués trobar neu i gel. Clot del Cirer.

Visitant Scaladei, La Morera, Cornudella, Sant Joan del Codolar.. amb el Montsant omnipresent

Sempre acavàbem el capvespre a Siurana

Foto d'Isabelle

Foto d'Ashlie, des del Castell, que mai havia entrat.

Foto d'Ashlie

Foto d'Ashlie

Una visita va coincidir amb la nevada de l'hivern, i vam anar a vore la neu i Prades i després ens vam acalentar amb tripa i fesòls a Cornudella.

Sant Antoni, camí de l'Abellera

La Foradada

D'excursió un dia pels andurrials més apamats per mi, tot visitant Gallicant, un dels indres dels quals he tingut més notícies i més diverses éssent fora.

http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/02/puig-de-gallicant.html

Amb lo Cisco també vam anar a escalar i amb lo Carreteret també, gairebé un miracle tot plegat, a fer dos de les vies més indispensables (al meu entendre) de les muntanyes que envoltent el Camp de Tarragona

http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/03/la-cursetista-la-penya-roja.html

http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/01/lagulla-de-la-covallonga.html

Lo dia 1 de Gener, després d'uny d'absència ens vam atansar a La Mola, i també un altre dia a Flix.

Un dia vam anar a lo salvatge Oest, i és que me tiren més les terres aspres del Matarranya que l'industrialitzat pre-litoral català.

Sempre ve de gust trapassar el Pont de Vallderoures

I pujar a Les Roques de Benet per veure un munt deterreno i unes poques cabres.

Capra pyrenaica hispanica

I com no, Barcelona atracció turística pels defora, malson pels de casa.

Especial atenció al Barri Gòtic i a la Catedral, que és xula de debò...

L'altre catedral. Esta més impressionant per fora

la Casa de Les Punxes??

Salesians?? allà a la Rambla Aragó?

I també surprès del parc Güell, no pel conjun monumental que no vam visitar, si no per la seua situació, tant aprop del centru i amb bones vistes, me va agradar..

I també vam visitar un ratu als pelacanyes, sempre m'ha agradat l'entorn de la catedral de Tarragona.

I també té mar...

I també valgui la foto d'ací més avall per il.lustrar totes els altres tomets que hem fet sense màquina de fotografiar, especialment pels bars, tot esmorzant, xerrant, bebent...

Un minúscul cactus agraeix el bo de l'hivern per fer una floreta, al jardí casa ma iaia.

Gràcies a tots per estos dies tan macus.

SANT PAU d'ARBOLÍ

  

A l'hivern, hom té costum de quan camina pel terme d'Arbolí, d'aparcar al mateix poble, en canvi a l'estiu, i si la intenció és nar a vore lo Gorg o el Siurana és molt aconsellable aparacar a Sant Pau. Hi ha un aparcament habilitat i una font. A més reduïm el desnivell en més de 250 metres (acumulat) pel solà del poble, quelcom que a l'estiu s'ha d'evitar.

I això és el que férem dimecres de dematí, no massa tampoc, amb lo Joan Ramon. Vàrem anar a banyarnos al Gorguet. La excursió que fèrem és la que jo anomeno clàssica d'estiu. Sant Pau, Maset de Nadal (on podeu trobar un personatge singular), Font dels Plans, (on no raja per on sempre ho ha fet?????), Gallicant, Pi dels Prats, Torre dels Moros o del Manuel, Riu del Gorg, Gorg, (amb poca aigua) i finalment Gorguet on ens vam banyar en una aigua fresqueta i bruta, pot ser per les últimes pluges. La tornada passant per la Cova Tosca, ens va fer arribar un pèl tard a casa, en un dia xafogós i desagradable, però bé, és estiu, què hi farem!!!