A finals d'estiu vam fer un tomb per la perifèria de Great London. Vam agarrar tres busos per arribar als defores de la gran ciutat. Començàrem la caminada a New Addington i després de travessar urbanitzacions, camps i rodals de bosc vam arribar a Keston.
 |
Fulla i fruit de l'Aranyoner (Prunus spinosa) |
Poc abans d'arribar a esta última població passàrem pel naixement del River Ravensbourne, una petita rasa que travessa polígons i ciutats i vessa al Thames a prop de Greenwich. La surgència, (anomenada
Caesar's Well) i els petits llacs, o grans basses que li venen a continuació estan condicionades com a àrea d'esbarjo, on poder pescar, estirar-se al sol o menjar-se un gelat, com férem natres. A prop hi ha el suposat indret on Juli César acampà amb les seves tropes abans de continuar la seva assimilació de les tribus pre-romanes que allavontes hi habitàven a les ribes del Thames. Li diuen
Caesar's Camp.
Aquí però, a banda del personal heterogeni que tombava per la zona, el que vam trobar més curiós foren unes indicacions amb la llegenda London Loop. A casa esbrinàrem que era una volta que encercla la conurbació de London. Este tomb està dirigit als senderistes que després de moltes etapes i quilòmetres tanca un cercle al voltant de la gran ciutat.
 |
Pi roig (Pinus sylvestris), en aquí li diuen Pi escocès (Scots Pine) |
El recorregut del
London Loop aprofita al màxim els rodals "més salvatges" que envolten la ciutat i visita prou llochs d'interés. Però no mos enganyem. Encara que el traçat de este sender intenta unir tot d'espais verds i caminois, la travessa d'urbanitzacions i petites poblacions és una constant a cada etapa. De carretera no molta ja que com a gran ciutat que és, les vies de comunicació de London són radials, així que normalment se creuen carreteres i vies de ferrocarril perpendicularment. Són en estos punts de creuament on podem trobar transport públic, que a London és variat i concorregut, i que ofereix moltes possibilitats alhora de plantejar les etapes.
 |
Nenúfar blanc (Nymphaea alba) |
El fet és que a partir de la coneixença d'este sender i de les seves possibilitats de realització, vam començar a estudiar la possibilitat d'utilitzar-lo. Vam programar unes sortides per resseguir este sender, i les següents tres entrades us matxacaré amb això. De moment però, una infecció al dit gros del peu esquerre i el desgradable hivern londinenc ha aturat el nostre periple per este sender.
 |
jovent de Polla d'aigua (Gallinula chloropus) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada