L'altre dia, vam fer un tomet per la platja. Jo no acostumo a anar-hi mai. No m'agrada, poguer perquè tinc por de l'aigua. Les aglomeracions que ss'acostument a trobar-hi tampoc no ajuden. Com se diu vulgarment, sóc de secà.
Vam escollir la Platja del Torn, que és la darrera del Camp, pel Sud. És poguer la pltaja més salvatge del Camp. A més és un espai natural protegit. Però no vos penseu que és l'últim paradís perdut, res de tot això.
el ferrocarril, un càmping, una carretera encerclen aquest espai. A més hi ha una gran quantitat de brossa escampada pels pins i les dunes. Brossa naturista això sí, que és més guay.
La intenció era pujar a l'illot del Torn, però era ocupada per un senyor amb una actitud poc confiada. Nerviós, seia i s'aixecava esperant quelcom. Quan vam marxar, que quasi era fosc, encara hi era. Potser esperava un carregament de... Piensa mal i acertaràs, diuen.
Després de recorre la platja, i el viarany de la pineda ens vam apropar a la propera caleta de l'esbufit??? o un topònim semblant. Com que feia mala mar vam poguer observar l'esbufit en qüestió. I poc més enllà la Cova del Llop Marí, topònim faunístic.
I res, una platja tranquila on poguer nar a passejar fora dels dies calurosos, ja que quan apreta lo sol, els naturistes tenen la platja segrestada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada