MONTARDO

Este finde passat Chris i jo ens vam apuntar a una sortida del Club Excursionista Priorat, del qual jo en formo part. La sortida programada era l'Estasen, però al final es canvià per quelcom més fàcil. La Canal Oest al Montardo Petit.

Dissabte al matí sortim tres cotxes  després d'un divendres a la tarda molt estressant telefònicament parlant. Hi ha gent de per tot, i allà dalt a la Val d'Aran sen's ajuntarà encara més colla. Agarrem la carretera del Túnnel de Viella on destaca la boca sud on la paleta de colors és espectacular, i amb música de la Creedence al cotxe, una passada!!

Anem fins Lès on aprofitem el migdia per fer la ferrada. Chris i jo no la fem i dinem tranquilament. Són les festes del poble i podem vore un grup de nens i nenes ballant dansa tradicional. Molt simpàtic.

Reagrupats tots, ens dirigim cap a Valarties tot recollint un noi manresà a Viella. Aparcats ens carreguem el mort a l'esquena i per amunt. Chris i jo havíem escollit nar més lleugers del recomanable. Sense sac, sense raquetes, sense pa... Havien anunciat tempestes i baixada de temperatures. Pos res de tot això. Una calor sufocant sota un sol espatarrant que me deixa xop de suor i fastiguejat. Esta calor però ens va vindre bé a la nit, on les mantes de la part lliure del Refugi dera Restanca van ser més que suficients. Arribats ens trobem amb dos nois més que sen's ajunten en la expedició. Són coneguts del nostru guia, pelacanyes però simpàtics i entranyables. En total 12 més unaltre grup de tres, que ens apretem per capiguer a les lliteres.

 A l'endemà a les 6 i un minut ja caminem, i de seguida veiem la neu molt tova, i els rierols baixant a tope. Guanyem el llac poc glaçat de Estanh deth Cap deth Pòrt. Allí comença a ploviscar i se fa una reunió on després d'intercanvis de parers el grup se disgrega en diferents grupets. El que va passar a partir d'aquí seria difícil d'explicar, digne d'un bodevil dels finals del 70 protagonitzat per l'Alberto Closas. Alguns pujant per la normal, però que acabàren pujant per la canal, d'altres que ja encordats decidiren baixar, i d'altres que sense material d'encordament, al final també van pujar per la canal.

L'èxit d'esta fita va ser principalment gràcies a la determinació i a la infinita paciència d'Eduard. Moltes mercés.

La canal només va presentar una mica de batalla en un ressalt gelat, però que al no ser massa dreturer, els que anàven de primer ho resolgueren amb solvència. Chris i jo vam patir una mica ja que no teníem cap mena d'experiència en aquests afers. Una canal d'iniciació però als que com jo no iniciats, ens va semblar suficientment estimulant. Menys mal que lo tram de gel fou curtet.

Arribats al Montardo Petit, pleguem trastes i a fer cim. Montardo: 100cims, 100cimsICC, cim més emblemàtic de la Val d'Aran... Tot un regal per a la vista. Foto de rigor i avall que fa baixada per la normal, on de tant en tant, sobretot en les últimes pales de neu ens aturàvem a resar. D'aquí avall poca història i arribar a casa a una hora prou decent, de dia.

I res, quelcom que ens agradarà repetir a Chris i a mi sempre que el nivell de dificultat no superi el d'esta canal. I si el supera, ens dedicarem a disfrutar de l'agradable companyonia d'este club.