La SIBERIANA2012

Este matí ja no hi era. Ha marxat. El que ha deixat però trigarà dies en desaparèixer del tot. Ametllers a mig florir. Bròquils glaçats. Arbres tropicals tocats. La meitat de les plantes del meu balcó tocades i alguna d'enfonsada. I el descrèdit dels que plens de joia anunciaven la més gran gelada en 55 anys.

Han sigut quinze dies durs, no exageradament però sí excepcionalment una llarga tongada de fred important. Quinze dies on treballar al defora ha sigut dur, i on els recers han tingut overbooking. Quinze dies d'hivern dur dintre d'un hivern més aviat tebi. Quelcom que recordarem d'aquí uns anys, la SIBERIANA2012.

Avui és, al meu entendre, l'exemple perfecte d'allò que en diem "el bo de l'hievrn". No és que faci calor, ni molt menys, tot just a les tres de la tarda hem rascat els dos dígits. però vaja, l'absència de vent fa de bon estar.

Un dels colectius que pitjor ho passa, són els moixons, sobretot els petits, que necessiten menjar cada dia. No poden acumular gran quantitat de menjar en forma de pes perquè llavors no serien capaços de volar. Al balcó hi tenim un plat on els hi col.loquem molles, fulles de verd, hi qualsevol cosa susceptible de ser menjada pel moixons. Vénen bàsicament pardals, de no sé quina classe però, o potser de totes dugues. Estos dies però hem reforçat una mica la teca. Allbran amb avellana picades i molles, barrejat. Ha tingut força éxit. S'ho han menjat prou bé. La més contenta ha estat una pastorella que ha tingut molta feina en fer fora els pardals. Llàstima de no haber sapigut ferne cap, de foto.