dilluns, 17 de maig del 2010

SANT MIQUEL DE MONTCLAR




Diumenge passat anunciaven pluges a partir de mig matí. Tot i això ens vam aventurar ha quedar una mica aviadet a veure si sonava la flauta i podíem fer quelcom. Passem per Reus a recollir a Jose Mari i anem a Biure de Gaià. Està tapadíssim, no fot gens de calor i la visibilitat és horrorosa. Quan aparquem a Biure, una cosa ens estranya. Hi ha molt de moviment per ser un poble tan petit. Veiem el bar ple i tot de cartells, deu ser la festa major. Natros a la nostra, agafem lo PR que passant vora el Castell, maco de debò, s'enfila a la muntanya de Montclar. Pprimer per pista i després per un viarany costerut i carener. No té pèrdua. Ja quasi arribant dalt veiem un estol de gent que puja, en grups separats. Ens atrapen quan som dalt del castell i ermita de Montclar.

Allí, esmorzant dintre l'ermita, perquè fot un fred que pela ens ho expliquen tot. És una marxa organitzada pel centre excursionista de Santa Coloma de Queralt, i aquí a l'ermita donen coca i mistel.la. Natros esmorzem de lo nostro i encabat nem al vértex, on ens hem de fer la foto de Centcims, perquè ho és de Centcims. Decidim seguir els de la marxa que baixen en grupet per l'altra banda, la banda que dona a Vallespinosa. Aquest vessant és força més dret que el de pujada i el camí ha de buscar una feixa entre cingles per poder baixar en comoditat. Després arribem a una pista i ens dirigim a l'esquerra cap a Pontils. El temps aguanta però no sabem quan... Arribem al riu i allí fem una reunió d'urgència. La marxa continua fins al Castell de Queralt, on fan l'aplec hi ha una paella esperant.nos. Ara bé, el cotxe el tenim a Biure. Solució, que Jose Mari continui la marxa i natros nem a buscar el cotxe a Biure. No us explico que vam fer per arribar unaltre vegada a Biure perquè ens vam equivocar i vam fer un bocí camp a través. Coses de la improvització. A Biure nem al bar a fer una cervesa, la humitat és molta i hem suat, cal doncs hidratar.nos com cal. Allí demanem com anar en cotxe al Castell de Queralt. Ens ho expliquen, però finalment i com que encara aguanta decidim deixar el cotxe més enllà de Bellprat i pujar pel camí que de este poble s'enfila a la Serra i al Castell. Si voleu saber com pujar al castell de Queralt i fer una excursió pels contorns mireu aquest enllaç:
http://joanmupi.blogspot.com/2009/05/grony-de-miralles-des-de-bellprat.html

Només arribar a l'ermita de Sant Jaume veiem el percal, hi ha vora unes 200 persones atiborrant.se de paella. Això si, tenen una a punt pels que fan la marxa. Els altres que ja s'estan engreixant han pujat en cotxe, per sentir missa i una petita cobla, provinentsd de Torredembarra. De seguida arriba Jose Mari que ens explica que pel camí donaven vermouth i escopinyes (a veure si els de la Matagalls agafen nota). Paguem 12,50, que al principi semblava molt, però que vist lo vist. De primer amanida en un tupper, molt bona, amb ceba, tomaca, olives negres... després paella, amb plat de ceràmica, amb costella, escamarlans, musclos, jo me vai fotre dos plats. Espectacular. Vi a doll, fruita, ameles, cafè, gotes........ a rebentar. Inclús te podries emportar els plats de ceràmica!!!!! Donar les gràcies als excursionistes de santa Coloma de Queralt, per les atencions i amabilitats. Mercés. Un cop fem cafè, decidim anar avall abans que ens agafi son. Ens acompanya lo guia de Santa Coloma, guia turístic, en Jaume. Un parell de minuts més enllà comença a ploure. Estem baixant per la pista, millor, ja que tot i que més llarg és de més bon caminar plovent. En Jaume porta un paraigues, al senderó haguera sigut impossible de fer.lo anar. Jo intento aguantar amb una gorra, és un xàfec, en principi no pot durar massa. La veritat és que debia ser tot un espectacle veure aquelles tres-centes persones replegant trastos a corre-cuita, haguera sigut molt divertit. Arribem al cotxe, i ja ens apropem a deixar en Jaume a Santa Coloma i natros per avall, cap a Reus i Alforja.Hem aprofitat el dia prou bé tot i que anunciaven llamps i trons a dojo. Un centcims, amb una excursió amb no massa història, i que seguramnet no caldrà repetir. Una paella descomunal i la certesa que el Centre Excursionista de Queralt està en bona salut, així com l'aplec del castell de Queralt. Per cert que la ermita de Sant Jaume ha sigut restaurada per dos homes de manera totalment altruista, un exemple a seguir. I jo espero algun dia posar-me al dia....

3 comentaris:

Joan Muñoz Pinós ha dit...

Que vols dir amb: "I jo espero algun dia posar-me al dia..."?, al dia, de que?

JERKOUT ha dit...

el blog, aquella setmana men vai deixar dos per posar, perquè portava una setmana de retràs.

Topoguias ha dit...

Fantàstiques vistes de de dalt!