Dimecres passat vai acompanyar al Joan a fer dos 100 cims de la Catalunya Central. Montmagastre i Grealó. Aquest últim és aquell tipus de centcims que el que menys s'assembla és a un cim. Però bé el Joan hi volia anar i... A Montmagastre jo hi volia nar, és un cim cònic que s'aixeca 200 metres per damunt de la planura, és inconfusible i s'aguaita desde força bona part de les planures de Lleida. Va fer un dia emboirat però hi vam pujar bé i vam recollir quatre espàrrecs. Després per una pistota vam fer cap a una ermita enmig dels camps, a la qual feia poc li havien robat la campana. Si és que la crisis.......... Haurien d'enganxar l'amo del desguaç que arreplega coses robades i penjar.lo dels collons dalt d'un campanar, ni que fos d'espadanya.
I després vam anar a Grealó on jo ja havia estat en bicicleta i on no vam trobar una pedra buidada, després de molt buscar. Suposant que hi és. I sense més història vam nar a dinar a Oliola, dalt al castell on hi ha una agulla de gres vermell, força insòlita, bonica i extremadament peculiar, on encara surtirà una via tonta. I res, només dir.vos que no m'he he apuntat aquests dos cent.cims, a l'espera d'anar.hi amb Chris i que si voleu saber moltíssimes més coses busqueu per qui:http://joanmupi.blogspot.com/2010/05/montmagastre-i-grialo.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada