TORNA l'HIVERN

I jo com a mínim no l'esperava. Aquí dalt al poble en tot lo dia no hem pujat de 10 graus Celsius, fa bastant de vent, ha plogut un ratet al matí i el sol avui fa vacances. Vaja un dia rúfol com diu lo Toni Nadal de la météo de Tv3. Un día de perros en dirien molts. Doncs bé com que encara estic malaltó, i el canvi de pastilles encara no fa el seu efecte, m'he quedat a casa tot lo dia. He repasat música que feia dies que no escoltava i bé me'n recordat d'un tema. STRATUS. Que vai escoltar per primera vegada de la mà dels Massive Attack, crec que era la seva primera cançó del Blue Lines, amb una línia de baix impressionant, seductora, obsesiva i malaltissa. Després vai esbrinar que era un tema del Billie Cobhan, on la línia de baix tot i que siguent sent impressionant, no és la base de la cançó com a la versió dels Massive, si no que és l'estructura que dona peu a una peça instrumental plena de melodies enrevesades, solos i demés virgueria jazzística. Vet aquí una mostra gentilesa del youtube amb especial protagonisme del genial George Duke.

http://www.youtube.com/watch?v=v13P7e2EsRQ&feature=related

Però també m'he fixat que lo Jeff Beck la té en el seu repertori, així que no m'he estat de posar.la. En un concert a part de la xica, la senyoreta Tal Wilkenfeld que porta el baix, i un gran final del bateria, l'autèntica protagonista és la guitarra d'un autèntic fiera.

http://www.youtube.com/watch?v=oo7AO4G0TCk&feature=related
També m'he fixat que per algun lloc surt el nom del malahaurat Tommy Bolin, i del Tommy sempre recordo una delicadesa. Una petita joia on canta el meu favorit Glenn Hughes, però que no surt als crèdits perquè estava buscat per la justícia.
Vet aquí aquesta cançó que us entrarà suau suau, i potser no us surtirà mai més del cor.

http://www.youtube.com/watch?v=sJArW0fw-MU