La MATA de VALÈNCIA

Un títol mediàtic. I és que diumenge, últim dia del Pont de la Pilarica, ja buscàvem quelcom semblant.
Una excursió més curta i fàcil que la del dia anterior (que nus va deixar prou tocats), i més a prop perquè la intenció era dinar al càmping i nar cara avall a una hora prudent.

Camí vell de Son a Les Planes

I ens va sortir una excursió espectacular!!! Antics camins de bast, suaus pendents d'herba, boscos centenaris, pistes amples. Tot de bon seguir, ple de plafons per dificultar el perdre's i amb un esclat de colors aspatarrant!!Si lo vostru són les caminades fàciles per terrenys emboscats i amables, esta us la recomano de tot cor. No se li pot demanar res més, i menys en estos dies de tardor. Si no l'heu feta, reserveu els dies d'Octubre de l'any qui ve per atansar.vos'hi. Les fotos, ni retocant.les no fan justícia,. Ho sento, no en sé més.

L'itinerari començà a Son. Poble recuperat a base de turisme, amb un campanar prou espectacular, i amb un altre de més rústic però també més entranyable. Després d'uns metres de carretera, agarrem lo camí vell de les Planes, que passa vora la font, i que en un tres i no res ens deixa en el complex turístic que tots heu sentit a parlar. És divertit vore senyors amb mocasins estirar de mala gana una maleta en rodes per l'herbei, amb la farum dels corrals de la vora envain-t'ho tot. Un espectacle.

El camí vell que puja al la Collada del Pas de Coro és a l'esquerra, dins l'avellanosa

D'aquí en amunt, a buscar la Collada del Pas del Coro, per un camí ben senyalitzat, però que a voltes no pasa pel camí vell, si no per la vora. Una llàstima que jo no arribo a entendre.

Mentres anem pujant disfrutem de les pastures i del soroll de les esquelles de les vaques. Sembla que avui és l'últim dia que són per dalt i les estan baixant per tancarles al corral i pasar l'hivern. Un pastor, en 4x4 és clar, ens diu que sempre ne queda alguna per dalt. Resta doncs lluny, aquells temps on el nombre de vaques era l'indicatiu de riquesa d'una casa.

Prats de Coro

Més amunt pugem pels Prats del Coro, sense camí definit, tot girant la visat enrera per vore l'inmens espectacle de la vall. A la collada esmorzem, amb el sol enterenyinat de bandes de núvols, i és que el temps estava revoltat.

Saltem a l'altra banda, a l'aubaga i comencem a badar. Un bosc esplèndit!! El Bosc de Gerdar, crec. El tamany, forma i varietat dels arbres, la verdor, la molsa, els bolets, tot, conforma un paisatge encisador. Llàstima de la poca llum per fer millors fotos. Esquelets de pins negres foradats pel Picot Negre. Bedolls incandescents. Amanites Muscaria. Barbes de frares. Un gran espectacle que encara millora en arribar als Plans de Breviari. Una dolça i suau clariana al bosc, que ens deixa veure la llum i el muntanyam que ens envolta. L'únic però a esta excursió és que no hi ha cap punt elevat i desembarassat que ens deixi gaudir d'àmplies panoràmiques.

En aquí ja decantem per avall, i entrem, crec, a la Mata de València, l'avetosa més important de Catalunya. La fosca no deix creure sotabosc. Només pedres cobertes de molsa que conforma un conjunt gairebé artístic.Els canons dels arbres són especatculars i el silenci et fa empetitir.

Plans de Breviari

 Arribats però a la cruïlla i veient els horaris, no ens queda més remei que posar.nos les piles. Així que prou de badar i comencem a caminar a passa ràpida, no poguent entretindro's-en a plegar ceps. Només un , per fer la gràcia.

Demunt de València d'Àneu deixem la pista i entrem en una avellanosa que està fabulosa. Baixem per camí de bast fins una cruïlla, i allí agarrem lo cami vell de Sorpe a Son, en suau pujada.

Camí Vell de Sorpe a Son

L'últim bocí del camí, del calvari cap baix, és especialment agraït. Ja fora del bosc, contemplant les diferntes tonalitats de flames repartides per la vall e intentant identificar els arbres pel color que llueixen. Pur espesctacle, només interromput per la ingesta de mores.

Arribant a Son

Tot plegat a les dugues a Son, amb quatre gotes, que no van nar a més i que ens van deixar dinar i plegar trastes sense entrebancs i baixar per avall sense cues. I és que ara ningú agarra la Carretera del Doll, tothom passa per Comiols, o per Àger, i pots conduir tranquilament amb l'espectacle del Pantà de Camarasa allà a la vora. Tres dies fantàstics i estimulants lluny de les comoditats de casa. Un luxe a repetir, tant si som pocs o com si som molts.