El BOSC de la VILA

D'Alforja, per precisar. Este bosc és al Racó de Les Guilletes, segurament els topants més inhòspits i menys trepitjats de les Muntanyes de Prades. Este bosc s'estèn al repeu del cingle vermell que de la Mola de l'Escolà aguaita al Riu.

L'Evaristo i la seva família, s'instal.laren en aquest bosc tot fugint de la cruenta Batalla de l'Ebre. Eren de Bítem. Hi construí una casa, la Caseta de l'Evaristo, enmig del bosc, una petita caseta d'amb prou feines 30metres cuadrats i on vivien 5 persones. Si la veieu s'us encongirà el cor, de ben segur. Hi feien carbó d'alzina i és clar lo renom de l'Evaristo era el de Carboneret.

Avui hem nat a fer el pas del Carboneret, el camí que de darrera la Caseta de l'Evaristo feia cap al Pujador dels Teixos. Estos teixos durant molts anys foren els únics que hi hagué en lo terme d'Alforja i eren molt famosos perquè s'hi anava a fer verd per Nadal.

Així que Chris i jo baixem per La Grallera i agafem el camí de la Cingla, en direcció a la Font de la Menuda, en direcció a Mas d'en Rei. Quan portem una estona i abans de revoltar per entar en la barrancada de la Font de La Menuda, haurem d'entrar al bosc que aguaita al Riu. Si hi veieu dos petites fites, gairebé seguides a la soca de dos pins, és el moment d'entrar.hi. Resseguiu algun dels rastres que entren en lleugera baixada i quasi en direcció contrària a la que portaveu, fins que ja intuiu la buidor del cingle roig. Ara heu d'anar paral.lel al caire del cingle de cara al nord. Seguireu els rastres dels tocinos, molt evidents en algunes soques de pins morts. Aneu fent per arribar a una punta de cingle que s'aboca descarada a la vall del Riu. Des que heu deixat el camí de la cingla haureu esmerçat 4 o 5 minuts, això sí, prou enredats. Gaiteu a la punta. Hi voreu una línia de pedrots i rocs vermells que són la continuació del penyal on sou. Tot esquivant els rocs és per on s'escola el Pas del Carboneret. Ara que ja sabeu on us heu d'ensortir només cal trobar el Baixador dels Teixos per fer cap sota on sou. I per això resseguiu el cingle uns metres pel caire Nord fins que trobeu una fita prou grossa perquè els senglars no la puguin dissimular. Mirant al Nord, i dos metres a l'esquerra voreu potser unaltre fita, esta vegada més esquifida (podria no ser.hi). Ja sou al Baixador dels Teixos. Hi nireu baixant fent 3 zigazagues i apartant la vegetació. Només tindreu un pas una mica enutjós ja que no hi queda massa terra, la justa pels senglars, però una blada us deixarà que us hi agafeu amb força i passeu amb tranquilitat. De seguida sereu damunt dels teixos, i ja només us quedarà resseguir el peu de cingle, que us quedarà a la dreta per sortir a la cresta, i ja amb llum de dia veure.ho tot molt més clar. Ara només us caldrà seguir el vostre nas excursionista, alguna fita i alguna branca tallada per nar baixant enmig del rocam sense dificultats, per un terreny molt maco, on la roca roja, els pins i els líquens formen un conjunt fantàstic.

Xanet.xanet us topareu en un tres i no res amb la Caseta de L'Evaristo. Hi podreu entrar, i vore lu poc que queda en peus, ara ja, ni la fumera.
Nireu avall pel mig de les punxoses, les primeres del dia!!!! per saltar un marge i ser ja a la pista de deforestar que se va obrir ara fa ja una colla d'anys. De la pista només hi queda l'amplada, vatres només trepitjareu la traça que les bèsties i els caçadors mantenen neta. Travessareu un vessant rost fet pels aiguats del 10 d'Octubre de 1994 i seguireu per un senderó (sense rastre ja de la pista) ben maco, pel bell mig d'un bosc d'alzines on lo Carboneret hi debia fer unes bones piles. Un quart després d'haver sortit de la Caseta de L'Evaristo, sereu al camí de la Grallera, aquell que del Coll del Peiró puja a la Mola de l'Escolà. Sou apunt de pujar el magnífic grau que supera el cingle vermell. Un traçat espectacular en mig de llises parets rogenques. Només un però, les p...s motus el tenen fet caldo, i avui no repetiré lo de sempre. Una vegada guanyat el grau sereu en una balconada magnífica, el Mirador de la Grallera, o del Peiró, on hi podreu estar una bona estona gaudint, sempre que lo dia acompanyi. Si guatieu al Nord, immediatament voreu un gran morral de roca vermella, espectacular i encisador. Allà dalt, a la punta és on hi ha l'Olla, on els nostres avantpassats feien sacrificis. Per arribar.hi seguiu el camí normal (o sigui rastres de les motos, i quan veieu quelcom que us surt a la dreta, una rastre, una petita fita serà hora de seguir la nostra intuició, i sempre dalt del cingle fer cap aquella punta provocativa on trobareu l'Olla, (un forat rodó a terra), noves panoràmiques per gaudir i una inmensa tranquilitat. Retornats al camí de la Grallera, (quasi segur que fareu servir unaltre viarany que el d'anada) només us quedarà retrobar el cotxe on l'hagueu deixat.

Si algú vol fer este itinerari, difícil al meu entendre, que me demani, que intentaré ajudar.lo.

Aquí un enllaç que pot ser útil: http://artigant.blogspot.com/2011/08/lolla-la-grallera.html