FONT del CAMA

És sota el Cementiri d'Arbolí, en el primer barranquet quan preneu el Camí de Les Planes. Per cert, que este camí ara està relativament fitat. És doncs el moment, si es que us ve de gust, d'anar.lo a vore, ans de que els cabirols, els tocinus i els caçadors les amaguin.

A la Font arribareu preferentment des de sota, des dels antics conreus. Alguna gavarrera molesta però poca cosa. La Font amb la bassa adjacent és maca, i raja!!  Dóna gust trobar-se fontinyols en perfecte funcionament.

Conreus avall, cara a ponent i a tocar de la espessor de pins trobareu una modesta construcció que tot aprofitant el pedregam d'artigar se bastí per aplegar arnes. 

I ja n'hi ha prou, que és estiu, però me vai trobar amb lo Cisco i la Montse que aven a escalar a un sector relativament nou, on normalment s'hi fa boúlder. Hi han però unes poques vies que malauradament no són per mi. El sector no sé com se diu, però és poc més enllà  de La Font del Moro, nant cap a les Escales del Susagno. És un sector ventós i on toca el sol per la tarda, més d'estiu que d'hivern, ja que fou diumenge passat que en màniga curta te pelaves de fred.









I també dir un parell de coses. Una de trista, però és llei de vida i ahir lo Mestre Jon Lord ens va deixar. Vet aquí un enllaç on podreu comprobar la sua vàlua com a compositor més enllà de pertányer a una de les bandes pioneres del rock dur i tindre dintre al seu curriculum veritables himnes de tots els temps.

I ara us deixo amb  tres pollastres, robats del Màrius, que me fa perdre bastant de ratu últimament.

Àligues Pescadores